El Govern català estudia mantenir els VTC actuals
El decret llei que es preveu aprovar al juliol fixa que les llicències amb cotxe assignat puguin treballar com a mínim dos anys més
Vicepresidència estima que amb la nova norma catalana la xifra de 1.455 vehicles que hi ha en servei no variarà gaire
Si el 30 de setembre la Generalitat no ha regulat l’activitat dels VTC, a partir de llavors aquests cotxes no podran prestar servei en trajectes urbans. Ho fixa el decret Ábalos, que el ministre de Transports anterior va impulsar el 2018 per aconseguir un alto el foc en la guerra que el sector del taxi havia emprès contra els vehicles de lloguer amb conductor, que consideren intrusos. Són quatre anys d’una moratòria, que està a punt de vèncer, pensada perquè els titulars d’aquestes llicències poguessin recuperar la inversió feta. Una vegada completada, les comunitats autònomes seran les competents per decidir si continuen i amb quines condicions.
El Govern català prova d’evitar arribar a la data límit sense norma pròpia, cosa que comportaria l’eliminació de la majoria dels VTC. I per això ultima una regulació que vol aprovar al juliol i que, en essència, manté la situació actual dos anys més prorrogables a dos més. En certa manera és una altra fugida endavant motivada pels dubtes legals que hi ha sobre la qüestió i per por que faltin cotxes en plena reactivació econòmica.
El text, que la conselleria de la Vicepresidència, responsable de les polítiques de transport, té pràcticament tancat, es preveu tramitar com a decret llei, segons han explicat fonts d’aquest departament. Passat agost, el Parlament l’haurà de convalidar, de manera que caldrà negociar amb els grups. S’ha triat aquesta via, i no una llei, perquè hi ha qüestions clau que queden pendents del pronunciament de la justícia europea. Són la limitació del nombre de VTC mitjançant ràtios respecte al taxi i l’obligació de contractar els serveis amb un temps d’antelació.
La regulació prevista pel Govern català fixa que només puguin treballar els titulars de llicències de VTC que tinguin vehicle assignat. A Catalunya la xifra ha anat variant els últims temps entre 2.500 i 3.000, sobre un total de 4.000 autoritzacions. Però, segons l’última dada del registre estatal creat al febrer, hi havia 1.455 cotxes actius, dels quals més o menys la meitat corresponen a plataformes –els “enemics” del taxi–, i l’altra meitat, als serveis tradicionals d’empreses, hotels o semblants.
Al departament que dirigeix Jordi Puigneró no esperen que aquesta quantitat de l’entorn de 1.500 VTC, que consideren raonable en el context actual, creixi gaire. Creuen que els que fins ara no han prestat servei perquè no els resultava rendible difícilment en prestaran ara. De totes maneres, el que pot passar és una incògnita, ja que l’activitat de transport, molt minvada per la pandèmia, s’està recuperant a gran velocitat.
Aspectes ja inclosos a la regulació catalana actual, com l’obligació de contractar el servei amb 15 minuts d’antelació o la prohibició de captar viatgers al carrer, es mantenen al nou text. I s’hi introdueixen noves condicions, que a Vicepresidència creuen que evitaran que hi hagi més VTC, com ara que els xofers hagin de tenir el carnet amb un any d’antiguitat o que l’assegurança obligatòria sigui equiparable amb la dels taxis, que té més cobertura i el cost és molt més alt. La Generalitat té previst crear una nova autorització perquè aquests vehicles puguin prestar serveis urbans, i els ens locals seran els encarregats d’atorgar les llicències i fixar altres requisits, com els horaris i els descansos, així com el control.c