Una aposta per la gestió efectiva
Els problemes de seguretat són globals; no serveixen de res iniciatives estanques d’un sol ajuntament
Un dels aspectes que més castiguen Catalunya és la inacció dels poders públics davant les necessitats dels ciutadans. La cosa no té a veure amb la ideologia de la gent, sinó amb la capacitat de gestió dels que n’administren els interessos. Hem viscut massa temps a mercè d’ideals i poca decisió en les coses que són importants per a la població. Des del principi del credo independentista fins a l’actualitat, la gestió del dia a dia ha passat a ser un tema secundari, i això ha perjudicat tothom, incloent-hi els recalcitrants votants de la independència, encara que ells no ho sàpiguen.
Per aquesta raó tota idea que impliqui una millora global s’ha de rebre amb els braços oberts. Els últims temps, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha mogut els fils en nom d’idees globals que poden sumar interessos positius per a la ciutadania. Fa uns mesos el vicepresident executiu de l’AMB, Antonio Balmón, va llançar una idea clau que hauria de rebre més reconeixement per ser aplicada. Va plantejar un sistema comú entre tots els municipis pertanyents a l’àrea per dur a terme un pla de seguretat global. No n’hi ha prou en els temps que corren que un ajuntament creï un pla contra la delinqüència si els municipis limítrofs fan el desentès. Vivim temps en què els problemes de seguretat per als ciutadans són globals, i no serveixen de res iniciatives estanques d’un sol ajuntament. No es tracta de crear un cos policial metropolità, sinó que la totalitat de policies locals –i també els Mossos d’Esquadra– funcionin en la mateixa direcció.
Fa poc, l’AMB va posar sobre la taula una altra iniciativa fonamental per al futur de la zona. Es va presentar el pla per a la iniciativa econòmica i lar e industrialització dela zona més poblada i més puixant econòmicament de Catalunya. Aquest pla, en contraposició amb el Pacte Nacional per la Indústria llançat per la Generalitat, té el suport de les patronals Foment i Pimec i els sindicats UGT i CC.OO. Mentre que el pla autonòmic continua encallat sense solucions, el metropolità té el suport i les voluntats perquè aporti qüestions que ajudin el conjunt del teixit social. Aquí no es tracta de medalles per a una administració o una altra, sinó que aporti solucions perquè el gruix dels ciutadans tingui sortides que impliquin beneficis tangibles voti el que voti el beneficiari. Catalunya està en una situació d’emergència respecte a altres comunitats. Qui cregui que encara podem gaudir d’un passat en què tot Espanya feia genuflexions al pedigrí industrial de Catalunya no viu en els temps actuals. Ja no som la punta de llança que vam ser, i per tant cal que ens posem les piles per donar solucions i oportunitats als nostres residents i exemple als que vam impressionar en el passat i ara no ens consideren com ens agradaria.