I si t’enamoressis d’un neonazi?
T’hauries de fixar en el que és bo i no en el que és una merda”, planteja una jove enamorada a la seva nova parella mentre es comencen a conèixer i compartir la visió de cadascú sobre la vida. És només el principi d’una relació que ho tindrà complicat per evolucionar. Sobretot després que ella descobreixi els flirtejos d’ell amb l’extrema dreta. “I si t’enamoressis d’un neonazi?”, és la pregunta sobre la qual gravita Todo lo que amas, la última joia noruega que avui arriba a Filmin.
La sèrie té darrere un potent equip creatiu: ha estat creada i escrita per Marie Hafting (Young & promising) i dirigida per Stian Kristiansen (Home ground). Els protagonistes són la Sara i en Jonas, que s’enamoren després de retrobar-se casualment al metro al cap d’anys. Semblen fets l’un per a l’altre i la relació arrenca de manera idíl·lica. Però en Jonas es troba en un moment delicat de la vida: se sent seduït per grups d’extrema dreta a través de fòrums en línia.
Quan la Sara descobreix les seves conviccions polítiques, la relació entra en un atzucac. Els debats interns de cada un per gestionar el que sent el cor i el que pensa el cap els portaran a fer intents per tornar-se a acostar. No farem espòilers: només cal afegir que la bellesa de la banda sonora ens ajudarà a empatitzar pel camí que transiten els dos protagonistes. I aquest és un dels grans encerts de la sèrie. Especialment amb el punt de vista d’en Jonas, una cosa a què no estem acostumats.
Al marge de la història d’amor i de la humanitat dels seus protagonistes (elements que la diferencien d’altres drames polítics) és evident que Todo lo que amas és un avís per a navegants. La creadora de la sèrie ha reconegut que els atacs terroristes que ha patit Noruega els últims anys per part de l’extrema dreta els van impulsar a rodar aquesta història. Van voler investigar per què tants nois joves blancs s’estan radicalitzant i van descobrir que existeixen uns fòrums extremistes internacionals en què molts joves s’uneixen per estendre el que ells anomenen la “guerra racial” a fi d’assegurar la “supremacia blanca”.
Tot i això, la sèrie no utilitza un to moralitzador sinó que mira d’entendre aquest procés de radicalització. I d’alguna manera ho aconsegueix quan, després que la Sara descobreixi la doble vida d’en Jonas, decideix apartarse’n. Així, la sèrie aborda què se sent quan no encaixes a la societat i com de perillós pot arribar a ser que alguns joves se sentin rebutjats.