Salvem la sanitat pública
Hi ha dos grans amenaces per a la sanitat pública. Primer, el finançament: si els fons covid que l’Estat va transferir a les autonomies no es consoliden als pressupostos hi hauran més retallades. Segon, la manca de professionals assistencials que ja afecta la capacitat de resposta del sistema per una inadequada planificació de places, criteris d’accés i condicions laborals no competitives.
Mirem què passa, escoltem la gent. La manca de recursos, econòmics i professionals està afectant l’accés a la sanitat pública amb llistes d’espera inacceptables i amb problemes de salut no diagnosticats a temps, està començant a afectar la qualitat de l’atenció i la capacitat de resposta del sistema a la cronicitat, els problemes de salut mental. I s’estan generant més desigualtats que mai perquè els que poden i volen tenen l’alternativa a anar a la sanitat privada, la que es paga.
I el Govern de l’Estat, en comptes de centrar-se en això i a recuperar la confiança amb la sanitat pública, diu que salvarà la humanitat de la privatització de la sanitat amb el projecte de llei pel qual es modifiquen diverses normes per consolidar l’equitat, la universalitat i la cohesió del Sistema Nacional de Salut (SNS), que pretén excloure de la sanitat pública els centres que no són de gestió directa o que no són entitats del seu sector públic.
Des de la falsa i intencionada premissa que concertar és privatitzar hi ha una clara voluntat de recentralització i invasió competencial. Intencionalitat, i també desequitat, perquè el projecte de llei, en canvi, no reverteix el privilegi dels funcionaris de l’Estat sota el règim de MUFACE, MUGJU i ISFAS d’accedir des de la cobertura pública a les asseguradores privades. Concertar no és privatitzar. Privatitzar és pagar per ser atès. Concertar és sumar a la xarxa de serveis públics centres que, complint amb les condicions requerides, aporten infraestructures, equipaments i coneixement.
Catalunya és la comunitat autònoma on més afectació té aquest projecte de llei perquè des dels inicis, fa més d’un segle, disposa d’una xarxa de provisió de serveis públics de salut estable on la concertació representa més d’un 65%, amb entitats del sector públic, el món local, fundacions, ordes religioses, entitats d’autogestió professional, mutualitats, entre d’altres, que ofereixen una xarxa de proximitat que genera equilibri territorial (Fundació Althaia a Manresa, Xarxa Sanitària i Social Santa Tecla de Tarragona, Fundació Sanitària de Mollet...), una xarxa de centres d’excel·lència accessible per a tothom (Orde de Sant Joan de Déu, Fundació Puigvert, Fundació Institut Guttmann...) i una xarxa sociosanitària i de salut mental pràcticament concertada en la totalitat. Volem limitar l’accés a aquesta xarxa a la ciutadania
L’accés a la concertada es pot veure limitat amb el projecte de llei del Govern central
que ara hi accedeix gratuïtament amb la targeta sanitària? No perdem la nostra identitat històrica en allò que ja tenim, que funciona i que la ciutadania aprecia. No té cap sentit destinar recursos que no tenim a crear una oferta paral·lela d’instal·lacions i serveis de titularitat pública.
No posar els recursos suficients, i no liderar els canvis necessaris per avançar-se a les necessitats de les persones sí que és privatitzar. Expliquem bé què vol dir tot això, donem dades de resultats, que és la clau de la confiança ciutadana en l’ús dels recursos públics. Aquest hauria de ser el compromís de totes les entitats que proveeixen serveis a l’SNS, de gestió directa i indirecta, i hauria de ser la base per sustentar els debats polítics i les decisions de govern.