L’emperador mundial de les ulleres
El petit de quatre germans, i orfe de pare, Leonardo Del Vecchio va passar la infantesa en un orfenat milanès. La seva mare havia de treballar i no tenia ningú amb qui deixar-lo. malgrat que va néixer sense res, Del Vecchio va morir ahir a 87 anys com el segon home més ric d’itàlia, només darrere de Giovanni Ferrero, el rei de nutella. Era president executiu d’EssilorLuxottica, propietària de les icòniques ulleres ray-Ban i Oakley, i deixa un patrimoni de 27.000 milions d’euros, segons la revista Forbes.
La història de Del Vecchio és digna d’un guió de Hollywood. nascut a milà el 1935, els set anys que va passar a l’orfenat martinitt li van servir per formar un “caràcter d’acer”, escriu tommaso Ebhardt en una biografia autoritzada. als 14 anys es va posar a treballar i a estudiar alhora, i amb 26 es va traslladar a agordo, a les muntanyes de Belluno, que acabarien sent la capital mundial de les ulleres. allà hi va fundar Luxottica el 1961, que va començar com una petita fàbrica de muntures, en unes terres ofertes per la comunitat als qui volguessin portar llocs de treballar a la zona.
a finals dels seixanta, Luxottica ja havia començat a produir els seus propis dissenys. als anys setanta, es va llançar a la distribució i la venda al detall. als vuitanta, Del Vecchio ja comprava empreses als Estats units. als noranta va entrar a la Borsa de nova york. El seu primer salt internacional va ser el 1981, quan va comprar la francesa avantgarde. Després va arribar a acords amb marques de luxe com armani, Chanel, Bulgari, Prada o Valentino. “Leonardo, tantes discussions, tantes converses, tanta honestedat per fer realitat els nostres somnis”, recordava ahir Giorgio armani, referint-se al moment que van entendre que les ulleres podien ser complements indispensables de la moda i no només funcionals. Va ser el 1999 quan va adquirir ray-Ban per 640 milions de dòlars. Després va comprar un altre gegant, la californiana Oakley.
El president executiu d’EssilorLuxottica era la segona persona més rica d’Itàlia
La resta ja és coneguda. En el moment de la seva mort encara presidia EssilorLuxottica, un colós nascut el 2018 de la fusió de la seva empresa amb la francesa Essilor, que és la societat de producció i distribució més gran al món de l’òptica, amb 180.000 treballadors i més de 7.000 punts de venda al món. sempre va tenir un ull posat en l’empresa, que, segons va confessar, veia més que la seva família als inicis. Va tenir sis fills de tres dones diferents, que ara heretaran la seva gran fortuna. Era també accionista d’un 6,84% de mediobanca i d’un 4,87% de la companyia d’assegurances Generali.
Com molts altres empresaris italians, a Del Vecchio li va costar molt apartar-se de la seva creació. no va arribar a designar mai un hereu i, tot i que el 2004 va cedir el control de la gestió al director executiu andrea Guerra, el 2014 va voler tornar al poder després d’una sèrie de desavinences. L’empresa era de la família, li va aclarir. Però, al contrari que d’altres com silvio Berlusconi o Gianni agnelli, l’emperador de les ulleres sempre va voler mantenir un perfil molt més discret, sense donar entrevistes ni aparèixer als mitjans. Pel seu 80è aniversari va regalar 140.000 accions de Luxottica als empleats italians perquè eren els “veritables artesans” del seu èxit.