‘Guerreres’ contra l’impossible

Waterpolo Espanya no pot vèncer la bèstia negra, els EUA, des del 2013

“Realment les podem batre. Allà les encalçarem...”, es prometia Anni Espar, en nom de les guerreres aquàtiques, per conjurarse contra la seva bèstia negra més recurrent: la intractable selecció dels Estats Units, vigent campiona mundial i olímpica. Aquesta promesa d’Espar va ser després del feridor 11-6 de la final del Mundial 2019 de Gwangju. Aquell “allà” per buscar la millor revenja era Tòquio, als Jocs Olímpics de l’any passat. Però tampoc: Espanya va sucumbir per un altre dolorós 14-5. No hi ha hagut manera... Potser avui, al Mundial de Budapest, en uns quarts amb gust de final.

A la piscina de l’illa Margarida, al mig del Danubi, les guerreres tornen a tenir avui (16.00 h) una oportunitat de cobrar-se una revenja que ja està congelada, de tant de temps que la tenen pendent les jugadores de Miki Oca: nou anys ja, des d’aquella nit màgica de quarts de final del Mundial de Barcelona 2013 a les Picornell, fa que Espanya no venç els EUA. Aquell 9-6 va ser el passaport cap a l’or, l’únic de Mundial que s’han penjat.

Des d’aleshores, nou anys de derrotes, gairebé una per temporada, en Jocs, Mundial i Lliga Mundial, amb golejades que couen (el 14-5 a la final de Tòquio i el 18-9 a la Lliga Mundial 2021, les dues últimes), que converteixen les pupil·les d’Adam Krikorian en un malson.

Senzillament, aquesta selecció dels EUA és imbatible. O pràcticament: ha enllaçat els tres últims ors olímpics (20122021), els tres últims Mundials (2015-2019) i les set últimes Lligues Mundials (2014-2020)... Però, curiosament, davant ha tingut l’Espanya de Miki Oca en quatre de les sis finals mundials i olímpiques.

Així doncs, si alguna selecció pot derrotar els EUA és la d’Espanya. “Complicat... però la selecció està bé”, comenta a La Vanguardia Nani Guiu, director tècnic de waterpolo de la Federació Catalana i seleccionador català, que va posar contra les cordes els EUA (12-13) fa un any a Manresa. D’acord que era un amistós preparatori per a Tòquio, però l’últim quart, un 7-2 per a les catalanes (amb 9 de les 13 d’Oca), va ser la derrota parcial més vergonyant que han patit les de Krikorian en molts anys.

“Si hagués estat partit oficial no hauria passat..., però els vam plantar cara”, rebutja la comparació Guiu. “Allò no va ser senyal de res”, tot i que als EUA jugaven 8 de les actuals 13 components i

“És un rival molt potent; caldrà aguantar amb un to alt i la màxima atenció”, recepta Miki Oca

mai no abaixen el pistó.

Per intentar vèncer aquests EUA que van escombrar Holanda en la fase de grups (11-7), Espanya haurà de jugar un partit perfecte. “No tenen cap punt feble, tenen jugadores físicament molt potents, que exigeixen molt. S’hi haurà de confiar, però quan has perdut tantes vegades...”, analitza Guiu.

Per Oca, la recepta demana “començar bé i mantenir un molt bon nivell de joc durant els 32 minuts; és un rival molt potent, que manté un ritme molt alt i constant tot el partit. Caldrà aguantar amb un to alt i el cap amb la màxima concentració”.

I creuar els dits perquè la pantera negra sota els pals, Ashleigh Johnson, no tingui el dia.●