El Govern central aprova l’ajuda a Celsa i cinc empreses i l’hi nega a Abengoa
La família Rubiralta i els fons tenen pendent reestructurar el passiu
Gairebé a l’últim minut, el Govern central va aprovar ahir els últims ajuts en forma de préstecs del Fons de Suport a la Solvència d’Empreses Estratègiques que gestiona la SEPI. En una atípica reunió en dilluns, el Consell de Ministres va donar el vistiplau a la concessió de 550 milions d’euros en préstecs –participatiu i ordinari, gairebé a parts iguals– per a Celsa i 171 milions més a un conjunt de cinc companyies més. Es tracta de les clíniques dentals Vivanta (40 milions), les enginyeries Isastur (40) i Imasa (35) i les hoteleres Meeting Point (31) i Blue Sea (25).
En aquesta relació –l’última després de dos anys de vigència del fons abans que dijous s’acabi el marc europeu d’excepció que permet donar ajuts públics malgrat els efectes en la competència– no hi ha Abengoa. L’enginyeria sevillana, en concurs de creditors, havia demanat 249 milions al fons per a cinc filials d’Abenewco1 –on són tots els actius de valor del grup– com a últim recurs d’un complex pla de reestructuració que ara fa aigües.
Sis anys després de la seva liquidació encoberta, l’enginyeria sevillana sembla irremeiablement condemnada al desballestament. Com va deixar clar fa dies el consell gestor de la SEPI, en el seu cas no es donen les condicions d’elegibilitat per rebre ajuts públics. Isabel Rodríguez, ministra de Política Territorial i portaveu del Govern espanyol, va dir ahir que el seu expedient encara està pendent de resolució.
La resta de grups, en canvi, respira. En el cas de Celsa, entre el préstec participatiu per 280,5 milions i l’ordinari per 269,5 milions més, el Govern central li injectarà 550 milions, que constitueix l’import més gran concedit a un grup empresarial en els gairebé dos anys de vigència del fons, per davant dels 475 milions d’Air Europa.
Celsa, que es va interessar pels ajuts el setembre del 2020, fa més d’any i mig que negocia amb la SEPI i els seus assessors legals i financers per demostrar tant la seva elegibilitat com el pla de viabilitat i de devolució dels ajuts. En un mes trepidant, la companyia ha aconseguit l’aprovació de la SEPI, de la Comissió Europea –que examina tots els expedients de més de 250 milions– i, ahir, del Govern central.
Però no està tot fet. La concessió efectiva dels 550 milions a Celsa està supeditada a una reestructuració prèvia del seu passiu per reduir la ràtio de palanquejament –la relació entre el deute i els fons propis– i facilitar tant la viabilitat del grup com la devolució dels ajuts públics. Fins ara, la família Rubiralta, única accionista de Celsa, i els fons creditors no han arribat a un acord, imprescindible per desbloquejar el procés.
Des de la seva creació el juliol del 2020 per donar resposta a la crisi econòmica que va arribar amb la covid, el fons de la SEPI ha concedit ajuts a 30 empreses, en gran part del sector de turisme i transports, per un total de 3.255,6 milions. Malgrat que els gestors han rebutjat operacions per 2.100 milions més, la realitat és que les peticions han estat de només 5.400 milions, molt baixes en relació amb els 10.000 milions pressupostats a l’inici pel Govern central.
El president de l’Executiu va arribar a dir al seu dia que l’import inicial es podria ampliar en cas necessari. En principi, no hi ha temps material per a més. Amb les aprovacions d’ahir pel Consell de Ministres només queda pendent la formalització de les noves operacions. I, en tots els casos, esperar que la crisi amaini per mirar de complir els respectius plans de viabilitat.●
La siderúrgica ara busca un acord entre els accionistes i els creditors per reestructurar el passiu
El fons de la SEPI ha concedit préstecs per 3.255 milions, molt lluny dels gairebé 10.000 pressupostats