Els contraris a l’OTAN acaparen la conversa digital a Espanya
Els prorussos recorren a bots per monopolitzar l’activitat a les xarxes
Els seguidors de Vladímir Putin s’han proposat de construir una realitat paral·lela que justifiqui la invasió d’Ucraïna i que presenti l’OTAN com una amenaça per a la pau mundial. I amb aquest objectiu a Espanya la comunitat prorussa és especialment activa a les xarxes socials, amb l’ajuda de tècniques propagandístiques i la creació de “converses artificials” mitjançant bots, segons l’últim estudi de l’Observatori de la Conversa Social a Espanya La Vanguardia-LLYC.
De fet, aquesta extensa anàlisi – feta entre l’1 d’abril del 2011 i el 15 de maig del 2022– confirma que la comunitat prorussa acapara la conversa contra l’OTAN, però amb “patrons d’activitat” que delaten l’ús massiu de bots. Els principals perfils d’aquesta comunitat són el compte oficial de l’ambaixada russa a Espanya o Actualitat RT, tot i que també hi ha alguns companys de viatge que denuncien “la barbàrie feixista de Kíiv”. Aquesta comunitat associa l’OTAN amb els interessos dels EUA i presenta Ucraïna com l’agressor.
L’estudi de LLYC també ha constatat que “a les xarxes només parlen els que estan en contra de l’OTAN”, malgrat que un 80% de la població espanyola es posiciona a favor de la pertinença a aquesta organització. És a dir, la conversa digital “la monopolitzen els detractors” de l’Aliança Atlàntica, cosa que “és especialment rellevant”, ja que “les xarxes socials ja són, amb la televisió, la principal font d’informació social”.
Rere els figurants prorussos (amb gairebé un 30% dels missatges registrats) apareix l’extrema dreta, que no és obertament anti OTAN, però sí molt crítica amb el Govern espanyol i amb la falta de cobertura atlàntica de Ceuta i Melilla. El tercer grup el configura l’extrema esquerra, en què participen “expolítics de l’entorn de Podem, com Pablo Iglesias i Juan Carlos Monedero”. Aquesta comunitat critica tant Rússia –per l’atac a Ucraïna– com l’OTAN “perquè no garanteix la seguretat” i la seva ampliació “és una provocació”.
En conjunt, els extrems –la comunitat prorussa i les liderades per Santiago Abascal o Pablo Iglesias– suposen gairebé un 80% de la conversa sobre l’OTAN, ja que concentren un 77% dels missatges i un 63% dels perfils. En canvi, els partidaris de l’OTAN –com la comunitat vinculada al Govern espanyol, els afins a l’Aliança o altres comptes corporatius– suposen en total un 7% dels missatges i un 9% dels perfils.
Aquesta última comunitat “mostra el suport a les actuacions de l’OTAN” i presenta “un potencial d’influència elevat”, però el seu “índex d’activitat” porta a un “baix” compromís en la conversa. Finalment, el paper dels mitjans en la conversa digital sobre l’OTAN és “poc determinant”. Suposa un 7% dels missatges i el seu contingut és informatiu, “centrat en la difusió de notícies aparegudes a les seves capçaleres”.
Finalment, l’interès pels temes de defensa i l’OTAN s’ha duplicat des del 2020, però la conversa a la xarxa encara suposa un volum reduït. Els últims 11 anys arriba a més de 133.000 perfils, però molt lluny del milió llarg de la conversa sobre les vacunes que es va registrar al llarg del 2021.
Les posicions a la xarxa contrasten amb les de la majoria dels espanyols, partidaris de l’Aliança Atlàntica
La comunitat prorussa i la dreta i l’esquerra extremes suposen un 80% de la conversa sobre l’OTAN
Els partidaris de l’Aliança a les xarxes representen tot just un 7% dels missatges i tan sols un 9% dels perfils