Sánchez aferma l’amistat amb Biden i accepta ampliar la base naval de Rota
El president dels Estats Units qualifica Espanya d’“aliat indispensable”
L’espera, a parer de la Moncloa, va valer la pena. Un any i mig després de convertir-se en el 46è president dels Estats Units, Joe Biden va estacionar a primera hora de la tarda d’ahir el seu imponent vehicle cuirassat –anomenat la Bèstia– davant les escaletes del palau de la Moncloa, que Pedro Sánchez va descendir per oferir-li una acollidora benvinguda.
Els dos presidents ja havien coincidit altres cops a la roda de cimeres internacionals que ocupen les seves agendes, amb trobades fortuïtes que de vegades havien frustrat les elevades expectatives generades a la Moncloa. Però ahir Biden va voler reservar una hora llarga de la seva mil·limètrica agenda per reunirse amb Sánchez, en la seva primera trobada bilateral oficial, aprofitant que el cap de l’Executiu espanyol és l’amfitrió de la cimera
La declaració conjunta segellada a la Moncloa és la primera entre els dos països en més de vint anys
de l’OTAN que avui arrenca formalment a Madrid.
El president dels Estats Units va començar estampant la seva firma i dedicatòria al llibre d’honor de la Moncloa, després es va reunir tot sol amb el mandatari espanyol –en una cita “molt càlida i personal”, va destacar Biden– i finalment es van trobar les dues delegacions sencers, incloent-hi els ministres José Manuel Albares i Margarita Robles, així com el secretari d’Estat nordamericà, Antony Blinken. “No ha estat una reunió més”, van remarcar a la Moncloa.
Així doncs, no es va tractar d’una simple trobada protocol·lària, sinó que a sobre de la taula hi havia la primera declaració conjunta que Espanya i els Estats Units segellen, segons va destacar Sánchez, des de fa més de vint anys. En concret, des de la que el ministre d’Exteriors Josep Piqué i la secretària d’Estat Madeleine Albright van subscriure a Madrid el gener del 2001, durant els mandat de José María Aznar i Bill Clinton, i que ja llavors va impulsar la modernització de les bases militars de Rota i Morón.
La gran novetat de la declaració conjunta firmada ahir a la Moncloa insta precisament a actualitzar el conveni de cooperació en Defensa que van segellar el 1988 els presidents Felipe González i Ronald Reagan per ampliar l’escut antimíssils de l’OTAN desplegat a la base gaditana. “Espanya i els Estats Units –diu el document– tenen la intenció d’ampliar la seva cooperació en matèria de defensa mitjançant l’estacionament permanent de vaixells de guerra dels Estats Units addicionals a Rota”. A la pràctica, el projecte és que dos destructors més dels Estats Units s’afegeixin als quatre que ja estan instal·lats a la base gaditana.
Fonts governamentals asse
El mandatari espanyol agraeix expressament a Biden el gas natural liquat que exporta a Espanya
nyalen que l’acord haurà de ser aprovat pel Consell de Ministres i posteriorment convalidat pel Congrés. Biden va confiar, en tot cas, que es pugui fer “tard o d’hora”. I a la Moncloa no volien posar-se ja ahir a elucubrar sobre amb quina majoria parlamentària podrien aconseguir ratificar l’acord, tenint en compte que la notícia no serà ben rebuda per Unides Podem, soci de la coalició governamental, ni per la resta de les formacions d’esquerres.
Sánchez i Biden van protagonitzar al final de la seva reunió una breu compareixença sense preguntes davant la premsa, a la sala Barceló de la Moncloa, reservada per a les grans ocasions, en què van expressar la fortalesa de l’aliança entre els dos països. “Espanya i els Estats Units som aliats, som socis estratègics i som amics”, va afirmar Sánchez. “La nostra gran amistat ens fa aliats forts”, va corroborar Biden, que va qualificar Espanya com un “aliat indispensable”.
La cita va servir, a parer de la Moncloa, per “ampliar, reforçar i actualitzar” les relacions entre Espanya i els Estats Units, i la declaració conjunta plasma, en tot just quatre folis, un ampli catàleg d’interessos comuns a impulsar, en matèria de defensa, economia, justícia, migracions, valors democràtics o seguretat energètica.
Sembla que a la reunió, en què, segons fonts governamentals, Biden es va interessar per la gestió dels fluxos migratoris que duu a terme el Govern d’Espanya, no va sortir a col·lació, en canvi, la recent tragèdia humanitària a la tanca de Melilla, ni tampoc la que va tenir lloc a Texas, amb desenes de migrants morts en tots dos casos. Un dels punts de la declaració conjunta, no obstant això, mostra la intenció dels dos països “de col·laborar en un enfocament integral per a la gestió dels fluxos migratoris irregulars que garanteixi un tracte just i humà dels migrants”.
L’aposta també és conjunta per col·laborar a “augmentar la diversificació geogràfica de les fonts d’energia, especialment el gas natural”, després de la guerra desencadenada per Rússia a Ucraïna. Sánchez va agrair expressament a Biden el gas natural liquat que els Estats Units exporten a Espanya.
La cimera de l’OTAN arrenca formalment avui, amb un escenari polític molt complicat per a Sánchez en el pla domèstic. I sense facilitar sintonies ni tan sols protocol·làries. Cal destacar en aquest sentit que tant el líder del principal partit de l’oposició, Alberto Núñez Feijóo, com l’expresident del govern Felipe González estan molestos per no haver estat convidats a cap acte. A la Moncloa al·leguen, però, que les cimeres de l’OTAN impliquen els caps d’Estat i de Govern dels països membres, així com els ministres d’Exteriors i de Defensa.c