‘Boomers’ contra ‘millennials’

Fins avui la vellesa era deflacionista. Els vells gastaven menys. S’esperava del jubilat que comencés a morir per la butxaca i morigerés els seus hàbits tot renunciant als seus anteriors excessos, pompes i vanitats: els ancians rics, per deixar-ho tot als fills; els pobres, perquè no tenien més remei.

L’envelliment de la població ens havia de fer, amb el seu sacrifici, més virtuosos i sostenibles a tots. I en els models econòmics sempre es considerava que la vellesa reduïa la demanda. Un país envellit seria, per tant, un país estalviador.

Però els boomers serem –ja ho som– uns postmadurs diferents. I, a més, som majoria i ho serem fins que ens morim a tot Occident, perquè hem tingut molts menys fills que els nostres pares.

Les dades generacionals globals del National Transfer Accounts Project demostren que als EUA, el Japó, Alemanya i els 40 països més rics del món, i entre els quals Espaben nya, les cohorts demogràfiques de boomers (nascuts en el baby boom entre el 1960 i el 1977) gasten molt més que els seus pares i han deixat inservibles les prediccions de l’OCDE.

Resulta que els primers boomers que arria la jubilació, almenys els més rics, continuen comprant-se cotxes i cases, fent creuers sense els nets i deixant-se fortunes en vacances i sopars amb amics. Els economistes han batejat el fenomen com el silver tsunami (tsunami platejat) i els publicitaris posen al dia els seus antiquats clixés millennials: prou de models tatuats amb barbes inversemblants comprant esportius elèctrics caríssims; benvingudes les arrugues als anuncis de luxe.

El terç més ric dels boomers jubilats està gastant com si no hi hagués demà (potser perquè ja no creuen que hi ha un cel) i això genera inflació, perquè es prodiguen, però no produeixen. Així que la festa la paguen els millennials. En especial, el 50% més pobre que a Occident viu amb els seus pares fins als 31 anys i no només perquè els estimen molt, sinó perquè cobren la meitat del que cobraven ells a la seva edat. I sense les expectatives de millorar el sou, que els papes sí que van tenir.