Produccions Ayuso, SA
Quan al pacient que fa mesos que és en una llista d’espera de la pública se li esgota la paciència opta per tres vies, no necessàriament excloents entre si. La primera: despatxar amb exabruptes la primera cita que aconsegueix amb un metge, que li assignarà una altra llista d’espera. La segona, reservada només a qui pot pagar-s’ho, contractar una assegurança privada, en què la cua probablement serà més curta, com curta és la cartera de serveis si no tens una quota voluminosa. I tres, opció transversal econòmicament i territorial: recórrer al popular xarop amb aguantaformo, pel qual, o et cures sol o la palmes.
Permetin-me fer broma per destensar una mica l’ambient pandèmic, que s’ha tornat a espessir aquests dies amb crides diverses a la ciutadania perquè s’“autocuidi”. Els sona la música? L’últim: que el conseller Argimon demani a la gent gran que recuperi la mascareta en espais interiors per si de cas (per si de cas la sanitat no pot cuidar-los com toca). A Catalunya, i no només, se’ns repeteix que venen setmanes difícils perquè els contagis escalen el seu Tourmalet. Difícils, per què? No havíem quedat que això de la covid ara era un virus portable per a la majoria?
Passa que tornem al vell problema de la sanitat pública i que la pandèmia ha deixat a la vista. Faltava personal i pressupost fa 15 anys i ara falta més de tot. Per començar, hi ha els milers de jubilacions de facultatius i no substituïts: només a Barcelona, 1.300, obligats a jubilar-se als 65. Després hi ha la manca de metges de família, i els que queden, ben carregats per la burocràcia. A això hi hem de sumar la dels sanitaris que s’estan contagiant de covid i els que estan a punt de començar vacances. Més malalts que ingressen amb covid, no per covid, que es desestabilitzen. Tempesta perfecta, col·lapse garantit.
Mig emprenyat, mig desencisat, m’explica un amic metge que a curt termini ja no hi ha solució i la seva gent s’ha esgargamellat reclamant més autonomia per organitzar-se, que es tanquin serveis innecessaris, més flexibilitat en les jubilacions... i ni cas. “Ens estem carregant la sanitat pública. Salvem Catalunya de la solució Ayuso! Escriu-ho, escriu-ho”. A bon entenedor, poques paraules... O n’hi ha prou amb una: privatització.