La Vanguardia (Català)

Les millors universita­ts per estudiar

Les privades destaquen per la docència, mentre que les públiques són millors en investigac­ió i innovació

- MÀRIUS SIN

Determinar quina és la millor universita­t per estudiar un grau és tan fonamental com la carrera en si, potser fins i tot més. En termes generals, Catalunya lidera el rànquing del Sistema Universita­ri Espanyol (SUE), segons la desena edició de l’informe U-Ranking, un projecte conjunt de la Fundació BBVA i l’Institut Valencià d’Investigac­ions Econòmique­s.

Cada universita­t té punts forts i febles, de manera que, en funció del grau que cada alumne vulgui cursar, el centre ideal canviarà. En primer lloc, cal tenir en compte quina és la prioritat de l’estudiant: la capacitat docent de la universita­t o la seva àrea d’investigac­ió i innovació. Segons l’informe U-Ranking, mentre que les privades mostren un millor acomplimen­t en la primera, les públiques despunten amb molta diferència en la segona.

Per facilitar l’elecció d’una universita­t, aquest any U-Ranking ha inclòs al seu web una eina que permet escollir el millor centre en funció de les preferènci­es individual­s de cada estudiant. En primer lloc, l’interessat ha de triar un grau concret o la branca de coneixemen­t que li interessa (arts i humanitats, ciències socials i jurídiques, ciències, ciència de la salut o arquitectu­ra i enginyeria). Després es filtren totes les opcions per zona geogràfica i, finalment, l’usuari ha de determinar si valora més la docència o la investigac­ió i innovació.

Una altra nova aposta d’U-Ranking ha estat fixar-se en els màsters, que els últims anys han anat agafant força. Mentre que el curs 2010-2011 el pes del màster en el conjunt de la matrícula università­ria no arribava al 7%, el curs 2020-2021 s’ha duplicat fins a suposar un 15,6%. A les universita­ts públiques el percentatg­e d’alumnat de màster ha crescut cinc punts (ara suposa un 11% del total). Les privades, per la seva banda, han apostat per les titulacion­s de màster i han quintuplic­at el nombre d’alumnes en aquests estudis, que ja suposen gairebé un terç dels seus estudiants totals i concentren un 44% d’aquest alumnat (110.192 estudiants). Amb tot, un 94% dels estudiants de doctorat es formen en una universita­t pública.

En qüestió de postgraus, les universita­ts catalanes també lideren el rànquing: sis se situen al top ten. Tot i això, Madrid té el 26% de l’alumnat d’estudis de postgrau. Més de la meitat dels estudiants de postgrau de Madrid són d’una altra comunitat autònoma (40,2%) o estrangers (13,4%).

En contrast, a Catalunya les dades s’inverteixe­n: només un 11,6% és alumnat provinent d’una altra comunitat autònoma, mentre que un 31% són estrangers.

“És possible que hi hagi algun problema d’imatge, més que una qüestió d’idioma, per a l’alumne d’altres comunitats”, teoritza el codirector del projecte U-Ranking, Joaquín Aldás. “En canvi, l’alumnat estranger és més fred a l’hora de prendre decisions, i opta en gran manera per Catalunya”, afirma.

Finalment, pel que fa a branques de coneixemen­t, els màsters de carreres de ciències socials i jurídiques són els més populars. Un 80,2% de tots els estudiants als centres privats cursen postgraus d’aquesta branca, mentre que a les públiques suposen un 54,1%.c

Les universita­ts catalanes lideren l’U-Ranking en qualitat tant de graus com de postgraus

 ?? ?? Estudiants fent l’examen de selectivit­at a la Universita­t Pompeu Fabra el dia 14
Estudiants fent l’examen de selectivit­at a la Universita­t Pompeu Fabra el dia 14

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain