Cuideu Xavi

El primer equip del Barça torna a la feina dilluns (sí, no feu aquesta cara de sorpresa), i ara com ara el club no pot inscriure cap nou futbolista. És més, dels que haurien d’haver desfilat només ho ha fet Ferran Jutglà, en aparença el més voluntariós i íntegre de tots els descartats, que es buscarà la vida en el futbol belga i deixarà diners al Barça. Bravo per ell.

Xavi, per tant, tindrà a càrrec seu jugadors que ja va provar la temporada passada, i que no li serveixen, i comptarà amb la inqualificable companyia addicional d’elements com Trincão, extrem espantadís comprat al seu moment a preu d’extrem intrèpid (molt de compte aquí: Jorge Mendes pot ser un sospitós venedor de locions capil·lars del Far West quan s’ho proposa i torna a deambular per la cantina com si fos seva); com Pjanic, mig centre que s’ha oblidat que un dia ho va ser, i dels bons, i Rey Manaj, que es defineix sol.

No costa imaginar la cara que va fer Xavi a la reunió de dilluns passat amb Mateu Alemany quan li va exposar la situació: la millor que va poder per dissimular la seva inquietud. Encara bo que és un home de club, com se sol dir. No preocupar-se seria una frivolitat. El Barça va jugar el seu últim partit oficial de la temporada passada contra el Vila-real el 22 de maig. Un mes i escaig després no ha passat res. Ni tan sols Gavi no ha renovat. Se sap que el primer equip farà una llarga gira pels EUA i que el Roma ha declinat jugar el Gamper després de dir que sí que el jugaria, un lleig que deixa el club blaugrana a l’altura d’un hòbbit al concert europeu.

És possible que d’aquí a dilluns els únics fitxatges anunciats, no pas inscrits, siguin els de Christensen i Kessié. Per edat (26 i 25 anys, respectivament), procedència (Chelsea i Milan) i preu (arriben lliures tots dos), es tracta de bones operacions, però, sent sincers, pocs nens els alinearan de moment al seu onze ideal de la Play.

A la directiva li queda un mes per corregir-se i virar, per buscar els diners que ampliïn el límit salarial (depreciar els futbolistes va augmentar les pèrdues i no va ser una gran idea, per cert) i oferir a Xavi alguna cosa que almenys s’acosti al que va demanar al president Laporta per elevar el to competitiu del seu equip. Per experiència sabem que a aquesta directiva li van les contrarellotge (avals, palanques...), però la de Xavi en especial ha d’acabar bé. L’entrenador és la peça que sosté l’invent. Aquesta no pot caure. Començant perquè no s’ho mereix.

A la junta li queda un mes per donar al tècnic tot o part del que demana