L’OTAN treu pit davant Moscou
Europa es militaritza amb el desplegament més gran de tropes des de la guerra freda
La cimera de Madrid va crear ahir una nova OTAN, una nova Aliança per a un món nou, impredictible, de potències en oberta competència i més perillós, segons l’anàlisi dels líders aliats, que per primera vegada des de la guerra freda assenyala Rússia com a “amenaça directa” per a la seguretat transatlàntica i evoca sense embuts el desafiament estratègic que la Xina planteja per als seus interessos i els seus valors.
“La guerra de Rússia contra Ucraïna ha fet miques la pau i ha alterat seriosament el nostre entorn de seguretat”, critiquen els caps d’Estat i de Govern dels 30 països de l’Aliança Atlàntica al preàmbul del seu nou concepte estratègic, el seu full de ruta per als pròxims 10 anys. “No podem descartar la possibilitat d’un atac contra la sobirania i integritat territorial dels aliats”, adverteixen.
La resposta dels aliats a aquest nou context serà mobilitzar més tropes, més armes, més munició al seu flanc est, treure pit davant Moscou per deixar clar al Kremlin que qualsevol agressió o atac de qualsevol tipus a un país de l’Aliança es considerarà un atac al conjunt de l’organització i no es quedarà sense resposta.
Europa no només es militaritza sinó que s’otanitza. L’organització militar prepara el desplegament més gran de tropes des de la guerra freda per, d’aquí uns mesos, tenir en alerta més de 300.000 efectius, davant els 40.000 actuals, disposats a actuar sota el comandament de l’OTAN. “Ara els països aliats han de contribuir amb forces a aquell nou model” per fer realitat l’anunci, va recordar el secretari general de l’Aliança, Jens Stoltenberg, que va recordar que una part de les tropes assignades a protegir l’est es quedarà als seus països d’origen però s’entrenaran per poder posar-se sota comandament de l’OTAN sense dilació.
El principal contribuent al desplegament de forces de l’OTAN seran, com és habitual, els Estats Units. Des del començament de la guerra d’Ucraïna, Washington ha enviat 20.000 soldats més a Europa, una xifra que els pròxims mesos s’elevarà fins a 100.000 amb reforços rellevants com els dos destructors que vol enviar a Rota, l’obertura d’un nou quarter general a Polònia per enfortir la interoperabilitat de les seves tropes amb l’OTAN, una altra brigada rotativa a Romania, nous desplegaments rotatius als estats bàltics, a més del reforç de les capacitats de defensa aèria a Alemanya i Itàlia.
“Vladímir Putin buscava la finlandització d’Europa”, va dir el president dels Estats Units Joe Biden en al·lusió a la política de neutralitat del país nòrdic cap a Rússia. “El que tindrà és una otanització d’Europa. És exactament el que no volia, però justament el que hem de fer per garantir la seguretat d’Europa”, va sentenciar. “Estem enviant un clar missatge a Putin: no guanyaràs”, va resumir el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez.
El concepte estratègic de Madrid reafirma la vigència de l’organització militar fundada el 1949 amb la firma del tractat de l’Atlàntic Nord a Washington i anuncia una nova era en la seguretat transatlàntica marcada per les accions d’“actors autoritaris que desafien els interessos, valors i el mode de vida democràtic” de l’OTAN, amb accions que inclouen des d’atacs híbrids fins a la coerció econòmica, la instrumentalització de la immigració o la manipulació del mercat de l’energia.
L’Aliança acusa obertament Pequín d’“intentar subvertir l’ordre internacional basat en normes, fins i tot en els àmbits espacial, cibernètic i marítim”. Hi ha un matís respecte a Rússia: “La Xina no és el nostre adversari” però “ens planteja “seriosos desafiaments”, va puntualitzar Stoltenberg. Per primera vegada, l’OTAN va convidar a la seva cimera en qualitat de socis diversos països de l’àrea Indopacífica, entre els quals Japó, a qui va agrair la iniciativa aliada d’obrir canals de comunicació sobre la conducta agressiva de la Xina. Com va admetre la ministra britànica d’Exteriors, Liz Truss, el temor és que la Xina tregui “lliçons errònies” d’Ucraïna i envaeixi Taiwan, “un escenari catastròfic”.
L’OTAN parla clar de la complicitat exhibida per Pequín i Moscou els últims mesos. “L’aprofundiment de l’aliança estratègica entre la República Popular de la Xina i la Federació Russa, amb els seus intents complementaris de soscavar l’ordre internacional basat en regles, va en contra dels nostres valors i interessos”, afirma el nou Concepte Estratègic, que substitueix el pactat a Lisboa el 2010, que es referia a Moscou com a “soci estratègic” i amb prou feines feia referència a Pequín.
“L’OTAN assumeix que el món s’està endinsant en una nova guerra freda?”, va preguntar aquesta cronista al secretari general. “La nostra relació amb Rússia està en el moment més baix des de la guerra freda” però “la responsabilitat és de Rússia”, va emfatitzar Stoltenberg, que va recordar l’historial de conducta agressiva de Moscou des de la in
“No podem descartar la possibilitat d’un atac de Rússia a un aliat”, avisa el nou concepte estratègic
“Estem enviant un clar missatge a Putin: no guanyaràs”, diu Sánchez a l’inici de la cimera aliada
vasió de Geòrgia el 2008 fins a l’annexió de Crimea el 2014, esdeveniments que culminen amb la “brutal” guerra oberta contra Ucraïna. “És Rússia qui ha fet impossible per a nosaltres continuar buscant una associació amb ells”, va dir en referència al que ara es considera una fallida política de distensió.
Els aliats es van connectar per videoconferència amb Ucraïna per escoltar de primera mà del president Volodímir Zelenski la seva avaluació de la situació sobre el terreny i les necessitats del seu Govern per continuar funcionant i plantar cara a Rússia. “Amb un Kremlin extremament agressiu el món necessita una Aliança summament valenta”, va dir Zelenski, que va avisar que si els països de l’OTAN no donen prou mitjans a Ucraïna per vèncer Rússia el que tindran és una guerra directa amb Rússia en un moment futur. Per Moscou, països com Lituània “no són membres de la vostra aliança, sinó una república de l’URSS”, va advertir Zelenski des d’una localització secreta, vestit amb la seva característica samarreta caqui.
L’Aliança va reiterar ahir el suport a Ucraïna davant l’agressió russa i es va comprometre a donar suport al país “tot el temps que sigui necessari”, també amb la tramesa d’armament pesant. Stoltenberg va insistir en la idea que el suport a Kíiv no és només un deure moral, sinó que va en benefici directe dels països aliats. “Estan lluitant per la seva independència. Però també estan lluitant per valors que són fonamentals per a l’OTAN, com la sobirania i la integritat territorial de tots els països, i per tant és important per a la nostra seguretat”.
Per primera vegada, el concepte estratègic de l’OTAN situa també al seu radar el seu flanc sud, un vast territori del qual poden arribar desafiaments específics com el terrorisme o els estats fallits però també terreny de joc per a la influència xinesa i russa. “Els conflictes, la fragilitat i inestabilitat de l’Àfrica i l’Orient Mitjà afecten directament la nostra seguretat i la dels nostres socis. El veïnat sud de l’OTAN, en particular l’Orient Mitjà, el nord de l’Àfrica i les regions del Sahel afronten desafiaments demogràfics, econòmics, polítics i de seguretat”, afirma el document.
Aixecat el veto de Turquia a l’adhesió de Suècia i Finlàndia, els líders dels 30 països aliats van convidar ahir formalment els països nòrdics a afegir-se a l’organització. Aquesta decisió, va emfatitzar Stoltenberg, “demostra que la porta de l’OTAN és oberta, que Vladímir Putin no ha aconseguit tancar la porta de l’OTAN i que respectem el dret de qualsevol país a triar el seu camí”.•