Turquia va reclamar ahir mateix a Suècia i Finlàndia l’extradició de 17 kurds

Ankara no perd el temps i ahir mateix va reclamar l’extradició “de 33 terroristes”, a l’empara del memoràndum acabat de firmar amb Suècia i Finlàndia per desbloquejar el seu ingrés a l’OTAN. Al primer país li demana el lliurament “d’11 membres del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) i 10 de FETÖ”, sigles que designen la confraria de Fethullah Gülen, condemnada per colpisme.

A Finlàndia, el ministre de Justícia, Bekir Bozdag, li reclama sis “terroristes” kurds i sis confrares. Suècia ha aclarit que les extradicions les decideix un jutge i que ningú amb passaport suec no serà lliurat.

Turquia va sorprendre els seus socis de l’OTAN al maig bloquejant l’adhesió dels dos estats nòrdics i va tornar a sorprendre’ls abans-d’ahir a la nit desbloquejant-la al tall de la inauguració de la cimera.

El president Recep Tayyip Erdogan ha presentat l’acord firmat pels tres ministres d’Exteriors com un èxit, que recull totes les seves preocupacions i inclou un mecanisme de seguiment.

Com que el PKK ja està catalogat com a organització terrorista per la UE, a Turquia es destaca la inclusió de la seva branca politicomilitar siriana, PYDYPG, en la mateixa categoria. Ankara espera que s’escampi l’exemple, però els EUA, França o el Regne Unit continuen donant suport al grup, que presenten com a aliat contra l’Estat Islàmic.

Una altra contrapartida obtinguda per Turquia es va saber ahir mateix, quan la subsecretària de Defensa dels EUA, Celeste Wallander, va manifestar que “la modernització de la força aèria turca reforça la seguretat de l’OTAN”. Una admissió en clau que el desbloqueig de l’adquisició de 40 F-16 ja pagats per Ankara seria imminent.

Erdogan, en resum, ha comprat a Madrid un any de tranquil·litat abans de les eleccions i, potser, per al que vingui després, davant la incertesa del resultat i alguns ànims revengistes.•