Cadena perpètua per a l’únic terrorista viu de l’atac al Bataclan
Dures sentències a París pels atemptats del 13 de novembre del 2015
El francès Salah Abdeslam, únic terrorista viu dels comandos que van atacar París va ser condemnat ahir, per un tribunal especial, a cadena perpètua sense possibilitat de remissió, la pena més dura prevista en l’ordenació francesa. Abdeslam, que va fer sobretot de xofer, no va arribar a activar el cinturó explosiu que portava perquè es va fer enrere l’últim moment. Va poder fugir a Brussel·les, però més tard va ser capturat.
Als atacs contra la sala de concerts Bataclan, l’Stade de France i diverses cafeteries hi van morir 130 persones i més de 400 van resultar ferides. Sis terroristes van ser jutjats en absència. Es creu que cinc van morir a Síria i l’Iraq. Un altre compleix condemna a Turquia. A més d’Abdeslam, van ser reconeguts culpables 19 dels 20 processats, la majoria en papers subalterns. Abdeslam es va emportar, entre els vius, la pena més severa, que fa gairebé impossible poder sortir un dia en llibertat provisional. Mohamed Abrini també va ser condemnat a perpetuïtat, però amb la possibilitat de sortir de la presó al cap de 22 anys.
Abdeslam, de 32 anys, va començar el judici molt desafiador i presumint de ser un soldat de l’Estat Islàmic (EI). Després la seva actitud va evolucionar cap al penediment, fet que va deixar en l’aire si es va tractar d’un canvi tàctic a la recerca de clemència, o una actitud sincera. La Fiscalia i molts familiars van creure el primer.
En el seu últim torn de paraula, Abdeslam va reiterar les seves excuses, si bé va admetre que molts poden trobar-les “no sinceres”. Però el reu va insistir: “Més de 130 morts, centenars de ferits, qui pot presentar excuses no sinceres en vista de tant de patiment?“He comès errors, però no soc un assassí –va acabar–. Si em condemnen per assassinat, cometen una injustícia”.
Les sentències van arribar després de 10 mesos de sessions, de vegades molt doloroses des del punt de vista emocional per a les famílies de les víctimes que van morir i per a qui va sobreviure. Les audiències van ser interrompudes sovint a causa de la covid.
El procés va suposar una feina jurídica descomunal. Va implicar unes 2.500 parts civils. Els documents han ocupat més d’un milió de pàgines. Malgrat la durada i envergadura de la investigació, han quedat nombrosos punts foscos sobre la gènesi dels atemptats.
Entre els qui van declarar com a testimonis, van figurar els llavors responsables dels serveis secrets, així com l’expresident François Hollande i el seu primer ministre en el moment dels fets, Manuel Valls. Tots van admetre el “fracàs” de no haver pogut evitar la tragèdia.
Malgrat haver enfortit els dispositius de seguretat i d’intel·ligència, França va continuar sent l’escenari d’atemptats gihadistes. El més greu va ser l’atropellament massiu a Niça, el 14 de juliol del 2016, dia de la festa nacional. Van morir 86 persones. Hi va haver altres atacs menors però de gran impacte, com la decapitació del mestre Samuel Paty, l’atemptat contra la basílica de Notre-Dame de Niça i un apunyalament mortal de quatre agents a la prefectura de policia de París.n
L’acusat principal, Salah Abdeslam, demana excuses a les víctimes després de presumir de ser un soldat gihadista