Concepte és la paraula
El nou text doctrinal de l’OTAN dibuixa un món molt perillós. L’enemic principal és Rússia, la Rússia postsoviètica governada per antics oficials del KGB en aliança amb els oligarques enriquits pel saqueig dels béns col·lectius de l’antiga Unió Soviètica.
En aquesta Rússia mana una triple aliança: una oligarquia dedicada a la venda a l’engròs de minerals i hidrocarburs; els oficials reconvertits del vell servei de seguretat, encapçalats pel tinent coronel Vladímir Putin, que han pres el comandament polític, ajusten equilibris, dirigeixen l’exèrcit i controlen l’arsenal nuclear, i un aparell ideològic nacionalista que domina tots els canals de televisió. Tots ells beneïts per l’Església Ortodoxa Russa. El nou tsarisme amb míssils nuclears és avui el principal enemic del món democràtic, segons el concepte doctrinal de l’OTAN aprovat ahir a Madrid.
Aquest enemic és fill del fracàs de Mikhaïl Gorbatxov, l’home que creia honestament en la reforma de la Unió Soviètica. És interessant rellegir aquests dies la documentada biografia de Gorbatxov publicada el 2018 pel nord-americà William
Taubman. Hi ha en aquest llibre un episodi molt interessant.
Quan Gorbatxov viatja a la República Popular de la Xina el maig del 1989 per explicar el seu programa de reformes, es troba la plaça de Tiananmén ocupada per milers d’estudiants que el saluden com a “ambaixador de la democràcia”. L’aclamen. El sisè secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica troba una certa complicitat amb el secretari general del Partit Comunista Xinès, Zhao Ziyang, també partidari de la reforma política. A Pequín ningú no dorm aquells dies.
Hi ha molta tensió. La majoria dels dirigents xinesos no estan d’acord amb la idea de prioritzar la reforma política a la reforma econòmica.
Bona part de la direcció xinesa, amb el vell reformista Deng Xiaoping darrere els cortinatges, defensa una obertura urgent de l’economia, amb una forta reintroducció de la propietat privada, salvaguardant el monopoli del poder polític en mans del partit. Poc després de tornar Gorbatxov a Moscou, Zhao Ziyang és rellevat i la protesta de Tiananmén és esclafada. Mesos després, el fill de Deng diu el següent a un periodista dels Estats Units: “El meu pare pensa que Gorbatxov és un imbècil”.
Trenta i tants anys després, la Rússia privatitzada salvatgement després del fracàs de Gorbatxov ha envaït Ucraïna creient que té Europa embridada per la dependència del gas siberià. Trenta i tants anys després de la brutal sentència de Deng Xiaping, la Xina que va donar prioritat a la liberalització econòmica sobre la liberalització política, disputa als Estats Units el rang de primera potencial mundial.
L’OTAN acaba de declarar Rússia com el principal enemic immediat, i ha adjudicat a la Xina el paper de gran adversari en la perspectiva històrica. Tots dos conceptes estan interrelacionats. La posició de l’OTAN davant la invasió d’Ucraïna és una advertència a la Xina: ni se us acudeixi envair Taiwan i prendre el control del Pacífic. Aquest és el nucli doctrinal aprovat ahir Madrid. No és literatura. Aquest document emmarca a partir d’ara tota la política domèstica dels països membres de l’OTAN.
La menció al flanc sud és important per a Espanya, sense cap mena de dubte. La defensa de la integritat territorial dels països membres fins i tot pot ser interpretada com un paraigua per a Ceuta i Melilla. Aquesta és una lectura interessant per a Pedro Sánchez, molt necessitat de millorar la seva narrativa sobre la normalització de relacions amb el Marroc. Però l’OTAN no s’ha reunit a Madrid per parlar de Ceuta i Melilla.
L’OTAN ha fet a Madrid un dibuix del món que no existia quan es va formar l’actual Govern de coalició a Espanya. I caldrà veure ara si aquest dibuix del món permetrà a la coalició continuar existint. Vet aquí un repte per a una esquerra que ja s’havia oblidat de Gorbatxov i Deng Xiaoping.
Què és el primer a partir d’ara?
Quina coalició gestionarà a Espanya el dictat de l’OTAN?