El PSOE confia en el PP per salvar l’arribada de més destructors a Rota
Unides Podem i ERC es mostren reticents a acollir la flota més gran dels EUA
Espanya va pel camí d’acollir la flota més gran dels Estats Units després de l’anunci de l’arribada –encara sense data concreta– de dos nous destructors nord-americans a la base de Rota (Cadis).
L’acord va ser ratificat dimarts tant pel president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, com pel del Govern dels Estats Units, Joe Biden. Però el fet que suposi una modificació del Conveni de Cooperació per a la Defensa entre els Estats Units i Espanya, firmat el 1988, obliga a ratificar-lo al Congrés dels Diputats.
I aquest tràmit parlamentari no sortirà de franc al PSOE, que, d’acord amb les primeres reaccions d’Unides Podem i ERC, entre d’altres, haurà d’arremangar-se, i desgastar-se, per trobar els suports parlamentaris necessaris al marge de la cada vegada més llunyana gran coalició d’investidura.
El primer a manifestar la seva disconformitat va ser Unides Podem. Dos dies després d’acatar disciplinadament la posició imposada pel PSOE referent al luctuós episodi del salt a la tanca de Melilla, la coalició d’esquerres va marcar distàncies. I, sense trencar cap pont, va avançar la necessitat d’“analitzar” el sentit del seu vot a la Cambra Baixa.
L’encarregat de verbalitzar les discrepàncies va ser el president del grup parlamentari d’Unides Podem al Congrés, Jaume Asens: “És evident que la nostra posició és diferent” i que “la idea no és més escalada militar ni més desra tructors a Rota”, va apuntar en un primer moment per matisar, abans que es disparessin les alarmes a la Moncloa, que encara “està pendent decidir el vot”.
Els focus van apuntar, a continuació, a ERC. Sense necessitat de mesurar la seva resposta, el principal soci extern del Govern va avançar el seu vot en contra, i el seu portaveu de Defensa al Congrés, Gerard Álvarez, va considerar l’acord entre Madrid i Washington “una decisió comprensible per part d’un Estat militarista”.
Una mica menys contundent, encara que igual de recelós, es va mostrar Compromís, un altre dels socis habituals de l’Executiu aquesta legislatura.
De la mateixa manera es va expressar el líder de Més País, Íñigo Errejón, que va recriminar que l’Executiu estigui adoptant “un llenguatge bèl·lic” que l’aproxima al PP.
Amb la nombrosa delegació nord-americana encara a Madrid per la celebració de la cimede l’OTAN, a la ministra de Defensa li va faltar temps per sortir al pas i espantar qualsevol fantasma. Margarita Robles va garantir als Estats Units que el Congrés dels Diputats aprovarà el reforç de l’escut antimíssils de Rota perquè és “una cosa bona” no només per als membres de l’Aliança Nord, sinó també “per a la seguretat del món”.
I ja mirant al seu soci de Govern, va desconstruir els beneficis de l’acord en clau interna i per triplicat: política de dissuasió, garantia de seguretat en el conegut com a “flanc sud” i creació de llocs de treball.
La rotunditat amb què Robles es va expressar ahir es deu al fet que tant PP com Ciutadans ja han confirmat que donaran suport a la mesura, cosa que no implica que les dues formacions renunciïn a desgastar el PSOE tant com sigui possible.
Així, el portaveu del Govern andalús en funcions, Elías Bendodo (PP), va lamentar que el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, no comuniqués al Govern andalús l’augment de la presència militar dels Estats Units a la base naval gaditana. A més a més, li ha recordat que “tindrà l’oposició a això dins del seu govern”.
No va ser l’única crítica provinent
Robles qualifica l’acord amb Washington com “una cosa bona” per a “la seguretat del món”
de les files populars, on no amaguen el malestar pel fet que el Govern central no hagi convidat el líder de l’oposició, Alberto Núñez Feijóo, a cap dels actes oficials previstos per la cimera atlàntica. Tot i així, res d’això no farà dubtar el PP del seu compromís amb els espanyols “en tot el que sigui enfortir les relacions amb els Estats Units”.
Ciutadans, per la seva part, es va declarar orgullós que els Estats Units decideixin aplicar la seva col·laboració amb Espanya i va avançar el seu suport a enfortir el protagonisme d’Espanya a l’Aliança Atlàntica davant el “pacifisme ranci i antiquat”. I el seu vicesecretari general, Edmundo Bal, fins i tot va ironitzar apuntant que “hem de guanyar la guerra a còpia de petons i abraçades malgrat tenir la bèstia de Putin amenaçant-nos.