Marlaska lamenta la tragèdia però subratlla la violència dels assaltants
El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, va lamentar ahir al Congrés la tragèdia que va tenir lloc el dia 24 a Melilla en què van morir més de trenta persones.
Tot i això, el ministre va evitar criticar l’acció de la gendarmeria marroquina i va subratllar la violència de l’assalt mentre defensava uns fluxos d’immigració “legals i ordenats”. Fa dies que la major part dels membres del Govern central han fet seu aquest llenguatge.
Fora de l’hemicicle, Jaume
Asens, el president del grup parlamentari d’Unides Podem –soci del Govern Sánchez–, va qualificar la resposta de Marlaska de “negacionista” i va reclamar al president una condemna explícita de l’actuació de la gendarmeria marroquina.
Marlaska es va convertir ahir en el parapet governamental al Congrés, on tres grups parlamentaris –PP, Bildu i PNB– li van demanar explicacions sobre el que va passar mentre retreien les paraules de Sánchez qualificant de “ben resolta” l’actuació de la gendarmeria marroquina.
Sánchez continua mirant de corregir aquesta paraules. Ahir a la Ser va assegurar que quan va fer aquesta afirmació no havia vist les imatges de la tragèdia. Al Congrés hi ha diputats afins que consideren que aquest error de Sánchez el perseguirà molt de temps. Sánchez es va comprometre a abordar aquesta crisi en el debat de l’estat de la nació que tindrà lloc entre el 12 i el 14 de juliol.
El cas és que la tragèdia de la tanca de Melilla –a més del desastre de Texas en què van morir unes cinquanta persona dins un tràiler– ha agitat un debat internacional sobre les polítiques de contenció de la immigració a les portes dels països rics.
En concret, el cas de Melilla va ser citat ahir pel secretari general de les Nacions Unides, Antonio Guterres, mentre el seu portaveu assegurava: “Vam veure un ús de força excessiva per part de les autoritats, que s’ha d’investigar perquè és inacceptable. Els estats tenen obligacions sota la llei internacional, la llei internacional dels drets humans i les lleis de refugiats, i totes s’han de respectar”.
Aministia Internacional i Human Rights Watch es van afegir a la petició que s’obri una investigació. També 50 eurodiputats s’han unit a la demanda.
Al Parlament de Catalunya i arran d’una pregunta servida amb safata pel seu propi grup parlamentari, el president Pere Aragonès va demanar una investigació a fons sobre els fets.c