Els fruits de la cimera de l’OTAN

Turquia va aixecar dimarts el veto a la candidatura d’ingrés a l’OTAN de Suècia i Finlàndia. Aquesta va ser la notícia del dia en la primera jornada de la cimera de l’organització atlàntica que avui es tanca a Madrid. I va ser una notícia rellevant, que a més arriba en un moment molt oportú, quan la invasió russa d’Ucraïna ja va pel cinquè mes, i quan l’OTAN passa per un període d’enfortiment i progressiva cohesió interna.

El president turc, Recep Tayyip Erdogan, ha cobrat un preu, també en termes morals, per la seva cessió. Al document que van firmar abans-d’ahir les autoritats de Turquia, Suècia i Finlàndia, aquests dos últims països consideren terrorista el PKK, l’organització armada kurda en lluita contra l’Estat turc des de fa prop de quaranta anys. I es comprometen a no donar suport a les milícies kurdosirianes ni a l’organització FETÖ, dirigida pel clergue Gülen, que Erdogan acusa d’estar darrere de l’intent de cop d’Estat a Turquia el 2016. Pel que sembla, Ankara ha sol·licitat també extradicions de militants kurds residents als països escandinaus. D’altra banda, i encara que no hi ha hagut informacions oficials, és probable que els Estats Units hagin afavorit la bona disposició d’Ankara. El temps dirà com: si amb la venda d’avions de combat a Turquia, que el Congrés dels Estats Units ha bloquejat fins ara, o amb un altre tipus de subministraments militars.

Dit això, els guanys que obté l’OTAN de l’acord que Turquia ha firmat també són importants. En primer lloc, pel que significa: Suècia i Finlàndia, dos països amb una tradició de neutralitat arrelada, ja se situen al llindar de l’OTAN, afegint a aquesta organització 1.300 quilòmetres de frontera amb Rússia. I, en segon lloc, pel moment en què això es produeix: quan Rússia prossegueix l’ofensiva a Ucraïna i l’Aliança Atlàntica li envia un missatge contundent en el sentit que té les portes obertes, que hi ha països a punt d’ingressar-hi, i que el propòsit rus d’intimidar Europa amb l’agressió està tenint un efecte contrari al previst.

És cert que encara queden alguns tràmits protocol·laris abans de fer efectiva la integració dels dos països nòrdics. Però també ho és que s’ha salvat un obstacle important, que l’OTAN ha donat a entendre que havia començat el compte enrere per a la novena ampliació, i que no es trigarà gaire a fer-la.

Rússia ha estat, per tant, una destinatària principal dels missatges d’aquesta cimera. En el nou full de ruta de l’OTAN aprovat ahir es qualifica Rússia d’“amenaça directa”, en paral·lel a l’anunci de l’ampliació dels recursos aliats al flanc oriental europeu o de l’escut antimíssils. Ara bé, cal recordar que l’OTAN (no debades els Estats Units en són el principal patrocinador amb escreix) també té els seus ulls vigilants sobre l’Extrem Orient. Al full de ruta esmentat no es qualifica la Xina d’enemic, però sí de “desafiament sistèmic”, cosa que passa després de les importants inversions militars que ha fet i, en particular, en armament nuclear de llarg abast.

Finalment, mereix una menció a part, i d’especial interès per a Espanya, el compromís de l’OTAN amb la integritat territorial dels països membres, fet que, en el cas del nostre país, suposa situar Ceuta i Melilla sota el paraigua de l’Aliança en cas d’un atac llançat per tercers. Es pot dir, doncs, a tall de colofó, que aquesta cimera de l’OTAN a Madrid s’acaba amb progressos concrets tant per a l’organització com també per a alguns dels països membres, incloent-hi l’amfitrió.

El compromís amb la integritat dels països membres afavoreix Ceuta i Melilla