575è aniversari del gremi més antic: Revenedors
El Gremi de Revenedors de Barcelona va ser una entitat rellevant des de la seva fundació el 1447. Vet aquí alguns fets que ho confirmen, encara que ara no siguin visibles.
Només havien passat vuit anys de l’acte fundacional i ja va ser indicatiu que fes un encàrrec de tanta envergadura a un pintor molt destacat com Jaume Huguet. També és cert que ho havia facilitat haver traslladat la seu gremial d’una capelleta conventual a la destacada capella de l’enorme església del Pi. El retaule de Sant Miquel Arcàngel, patró de l’entitat, és una pintura de gran categoria a la producció de l’artista. Allà va lluir fins a mitjans del segle XVII, quan a causa del mal estat de conservació de l’altar i el seu conjunt es va decidir reemplaçar-ho tot per una obra
Els retaules d’Huguet i de Gurri, el pas de Campeny i la façana esgrafiada indiquen la seva categoria
barroca. El retaule va ser traslladat llavors a la gremial Sala de Juntes; ara només hi figura una reproducció fotogràfica de la mateixa mida, ja que la pintura gòtica l’atresora el MNAC.
El nou retaule de la capella encarregat el 1797 sintonitzava amb l’estil que llavors imperava. Va ser tallat en fusta per l’escultor Salvador Gurri, de renom i que encarnava amb autoritat el període transitori del barroc al neoclàssic. L’obra continua presidint amb imponent excel·lència la capella gremial dels Revenedors.
El 1816, i destinat a realçar la processó de Setmana Santa, Revenedors va encarregar el Pas del Sant Misteri. I és que havia d’estar a l’altura, sobretot si la desfilada religiosa era organitzada per la veïna Confraria de la Puríssima Sang, situada al número 1 de la mateixa plaça del Pi. El prestigi en joc va portar a contractar un escultor tan destacat com Damià Campeny, que va tallar en fusta quatre figures que encarnen el Dipòsit del Senyor al sepulcre. En ser guardat a la casa gremial, l’artista va enginyar la solució original mitjançant un conjunt desmuntable per així controlar amb facilitat la seva entrada i sortida. El conserva el MNAC.
Cal agrair la seva espectacular visibilitat enriquidora del paisatge urbà en estar alçada la seva seu a Pi, 3, plaça intensa, emblemàtica i delicada. Construïda el 1678, la seva façana es fa admirar per un dels esgrafiats més destacats de la ciutat, tal com va encomiar l’especialista Ramon Nonat Comas. La botiga que domina la planta baixa està a l’altura.c