La plaga dels mediocres
Sí, ho sé. En un moment en què estem saturats de virus i plagues de tota mena que van des de les xinxes fins a la sarna, passant per les rates, els polls i qui sap si les llagostes o els pandes amb una ampolla de vodka, ara ve el periodista de torn a posar més llenya al foc. La vida és així: a ple estiu et ve de gust un bon gelat, i el que et porta són tres tasses calentes de caldo. Abans de protestar, desconnectar o girar full per llegir en Garfield, preneu-vos això com una petita columna d’autoajuda per detectar una plaga que sembla invisible, però que és igualment invasiva. Fa molt temps que és entre nosaltres, malgrat que sembla que no hi ha ningú que estigui disposat a posar-hi remei: la plaga dels mediocres.
Fem una cosa. Penseu en un moment de la vostra vida, per molt agradable que us sembli quan pugeu les fotos a Instagram. Tanqueu els ulls. El veieu? Esclar que no. De vegades cal esforçar-se una mica més o, simplement, voler-s’hi fixar. Concentració màxima: penseu en tots els entorns de la vostra vida. És allà. Ha sortit un nom ja? Més d’un. Ben fet!
Ho direm clar a veure si com a mínim aquest article serveix de poció invocatòria perquè alguns necis avortin missió i es paguin unes vacances al més enllà: la societat és plena de persones mediocres, i els mitjans de comunicació també. Compte perquè tenen aparença normal, alguns fins i tot poden resultar agradables fins que t’adones que alguna cosa no va bé.
Són vampirs energètics que minen la moral a còpia de repetir les mateixes actituds covardes basades en la seva pròpia falta d’autoestima o en la necessitat de fotre la vida enlaire als altres perquè la seva sembli una mica més agradable. Són els que sempre asseguren que tenen la situació controlada i quan van al lavabo el que regna és el caos més absolut. Són lladres d’idees i, encara pitjor, de la teva confiança. Són mestres disfressats en la pell d’alumnes frustrats que veuen com els altres els avancen per la dreta.
Són persones que diuen que saben més que ningú, i la seva ignorància és el menys important quan algú els contracta perquè miren cap avall i no generen problemes a les altures. Són els que asseguren que salven el món i els mitjans en un vals decrèpit amb la marxa fúnebre. Són aquells a qui Shakira dedicaria una cançó per felicitar-los de tan bé que actuen. Perquè semblen bons. Només ho semblen. Feu-me cas: ben lluny de la conjura dels mediocres.c