La prudència
Reivindicar la prudència en l’exercici de les responsabilitats públiques no hauria de ser només un desig benintencionat o altament recomanat. Hauria de ser una exigència per a qualsevol servidor públic, també per a qualsevol projecte polític. un requisit imprescindible, encara que no fos normatiu.
La prudència permet avaluar abans de reaccionar. Ponderar, analitzar i calcular. És a dir, pensar amb mètode. “Els líders prudents s’obliguen a prestar la mateixa atenció als defensors i els detractors de la línia d’acció que estan planejant”, afirma Michael Ignatieff, autor del llibre Fuego y cenizas, de lectura aconsellada per a qualsevol líder polític. En canvi, la turbopolítica –en l’era de l’acceleració vital i la impaciència social– s’ha convertit en un dels grans esculls per a la política democràtica, la que crea valor comú, interès general i àmplies avingudes de progrés.
La prudència, entesa com la temperància,
La turbopolítica s’ha convertit en un dels grans esculls per a la política democràtica
el sentit comú, el bon judici i la capacitat per trobar un punt d’equilibri que guiï un determinat comportament cap a objectius mesurats i justos, que compleixin amb una visió realista i possible, es torna una exigència als representants públics. La prudència també ens permet no només avaluar pros i contres, recursos i objectius, camins i estratègies, sinó orientar-nos en el bé escàs per excel·lència: el temps. Només els prudents gestionen bé el tempo del temps. Avançar (i encertar) davant la visió estressant d’un cronòmetre que recorda que hi ha un període finit per complir amb tot no és tasca fàcil, encara que ineludible en la gestió pública. Tan important és el temps com el momentum. Els prudents arriben a temps. s’anticipen, es preparen, s’organitzen.
Finalment, la prudència permet minimitzar possibles errors, evitar conseqüències indesitjables de certes decisions o accions i evitar la condició irreparable o irreversible que algunes decisions polítiques equivocades, esbiaixades o insostenibles tenen sobre la vida de les persones.
La prudència no té gairebé prestigi –ni espai– en temps de testosterona digital, arrogància intel·lectual i vanitat pública. Però resulta l’àncora per al bon govern, l’interès general i el lideratge exemplar i transformador.c