Israel Galván i l’Escolania de Montserrat reinterpreten ‘El baile de los seises’
A la catedral de Sevilla, deu vailets amb roba tradicional del segle XVI fan un ball tradicional tres cops a l’any. És El baile de los seises, perquè, originalment, eren sis. Quan era petit, a Israel Galván aquest ball li feia “una mica de por”, però un bon dia hi va tornar, es va fixar com ballaven i d’aquí va sorgir Seises, l’espectacle que es veurà el 2 i 3 de juliol, en tres funcions, al Mercat de les Flors, dins de la programació del Grec.
Al ballador flamenc no li agrada “ballar amb altres persones”, però per a l’ocasió estarà acompanyat de l’Escolania de Montserrat, un clavecí, un piano, una lectora... “Les castanyode les com les toquen a Sevilla no les volia, però sí com les toquen els Seises –declara el ballador–. I el clavicèmbal de Scarlatti, que és com una guitarra, era la música que buscava. Un cantaor o una cantaora tampoc em convencia. Llavors vaig pensar en un cor com el de l’escolania. En cada nou espectacle, robo coses”.
El director de l’Escolania de Montserrat, Llorenç Castelló, explica com va rebre l’encàrrec: “Li vaig dir que hi havia molts cors infantils a Catalunya, però que l’Escolania era religiós. Ell ens va dir que tot estava molt lligat i que féssim una proposta musical sense sortir dels nostres canals. La proposta ens va sorprendre, però ens va motivar molt. Hem combinat una mica repertori popular i repertori tradicional, d’aquí”. Entre les peces que cantaran, se sentiran Nigra sum, de Pau Casals, o Pie Jesu, d’Andrew Lloyd Webber.
“Els nens estan en el moment de la seva veu –diu Galván–, és un moment de veritat i per això jo també ho haig de fer de veritat. El que intento és acompanyar-los amb el meu ball i el soroll que faig. Ballo sense botes, que és menys soroll”. El ballador també hi fa aparèixer la poesia d’amor de Lorca i el sofriment dels màrtirs: “Miraré de fer un zapateao molt fort. Helena Astolfi hi posa la veu, que jo no parlo bé. La vaig sentir un dia que m’acompanyava al cotxe i em va semblar la veu d’un programa de ràdio”. La lectora confessa que també balla a Seises, en el seu cas, hiphop.
El resultat no tindrà gaire a veure directament amb El baile de los seises, però tot beu de les mateixes fonts espirituals.●