El BCE encara debat a quina velocitat apujarà els tipus d’interès de l’euro
Lagarde reconeix que l’època de baixa inflació se n’ha anat per no tornar
El Banc Central Europeu (BCE) esperarà fins a conèixer les últimes dades econòmiques de l’eurozona abans de decidir com serà el camí de pujades de tipus d’interès. Així es va manifestar ahir la seva presidenta, Christine Lagarde, en el Fòrum anual que el BCE celebra a la localitat portuguesa de Sintra: “Es tracta d’esperar al juliol, quan estaran disponibles les dades del conjunt de l’eurozona; depenem d’aquesta informació”.
De fet, ahir mateix, el BCE tenia sobre la taula dues dades relativament contradictòries sobre l’evolució de la inflació aquest mes de juny, el gran tema ara per als banquers centrals i la política monetària. D’una banda, el d’Espanya, que va tornar a fer un salt, fins a un 10,2%, una empenta perquè els falcons, els partidaris de fortes pujades de tipus, reforcin el seu argument. Tot i això, poques hores després, la dada d’Alemanya, la primera economia de l’eurozona, va pressionar en sentit contrari, 8,2%, cinc dècimes menys que el mes anterior i molt per sota del que s’esperava.
En principi, Lagarde va mantenir ahir que el seu propòsit és apujar els tipus 0,25 punts la reunió del 21 de juliol, tot i que altres membres del consell volen que sigui de 0,50. El debat, en qualsevol cas, és sobre la taula. Lagarde va pronunciar les seves paraules i va defensar la seva política d’atac gradual i cautelós de combat de la inflació, pensant en el perill de la recessió a l’eurozona, durant un debat en què van participar el president de la Reserva Federal dels EUA, Jerome Powell; el governador del Banc d’Anglaterra, Andrew Bailey; i el director gerent del Banc Internacional de Pagaments (BIS) Agustín Carstens.
En el transcurs del debat es van posar de manifest les diferents aproximacions de cada un d’ells al terreny de la lluita contra la inflació. Powell, el representant de la Fed, ha aprovat recentment una radical pujada de 0,75% punts, que se suma a d’altres d’anteriors i que ha situat els tipus d’interès del dòlar en un 1,5%, mentre que el BCE manté els de dipòsit encara en negatiu.
Malgrat això, Powell es va mostrar optimista sobre l’estat de l’economia nord-americana i confiat que evitarà la recessió. També va ser falcó el governador britànic, que ara té els tipus de la lliura en un 1,25% i es va mostrar disposat a apujar-los tant com sigui necessari.
Lagarde va justificar la seva actitud més moderada en el fet que, a diferència dels EUA, on certament la demanda interna és molt forta gràcies als programes d’estímul aprovats primer per l’administració de Donald Trump i especialment de l’actual president Joe Biden, això no ha passat a Europa, on la major part de la inflació és importada i causada per l’augment de preus de l’energia i els efectes de la guerra a Ucraïna.
En qualsevol cas, Lagarde va descartar que l’economia torni a l’anterior escenari de la baixa inflació, a la pràctica de deflació, els descensos de preus, tot i que es va comprometre a aconseguir l’objectiu que se situï a l’entorn d’un 2%.
El problema per als banquers centrals, i especialment per als de l’eurozona, és en el fet que aquest escenari de pujades del preu del diner, que refreden l’activitat econòmica, passarà en un context que molts analistes consideren previ a la recessió. Un moment conflictiu, la recessió implica creixement de l’atur i pèrdua de riquesa general, cosa que provocarà xocs entre els bancs centrals i els governs, abocats a estimular el creixement.c
El BCE considera que la situació de l’eurozona és diferent de la dels EUA, on la demanda és forta
Powell creu que, malgrat les agressives pujades de tipus, l’economia americana evitarà la recessió