Rescat del Centre Aragonès de Barcelona
El Govern d’Aragó adquireix de franc la malmesa seu de la casa regional
La Catedral del guiñote, una de les sales principals del Centre Aragonès de Barcelona, tornarà a posar les cartes sobre la taula després de més de dos anys pràcticament inutilitzada. El president de la junta de socis, Jesús Félez, pretén anar de manera imminent a Saragossa per signar la cessió al Patrimoni d’Aragó. Per la seva banda, el Govern regional ja va acceptar fa poc la cessió gratuïta, avalada gairebé unànimement per l’assemblea de socis.
L’edifici centenari, situat a pocs passos de la plaça Universitat, està catalogat per l’Ajuntament de Barcelona com a bé d’interès local. Un reconeixement que ha servit de poc a aquesta casa amb la façana coberta de malla pels danys als elements de pedra i amb forats als sostres interiors que inunden les sales. “La distribució de les cobertes no permet absorbir segons quines aigües”, assenyala el president, que rememora els problemes causats per unes fortes pluges el 2018.
Les obres de rehabilitació d’aquests espais són el primer pas. Félez, tot i que un mica escèptic, hi posa data: “La idea seria col·locar-hi bastides a començaments d’any”. Assegura que ja s’ha arribat a alguns primers acords amb els arquitectes de l’Ajuntament de Barcelona, però es tornaran a asseure una vegada hagi signat per “parlar d’algunes coses”.
A més, el pacte també planteja una redistribució dels espais interiors per fer-los més funcionals. Però, sobretot, el centre està expectant la que serà una nova etapa d’obertura. Jesús Félez diu que volen la creació d’alguna cosa més “que un lloc on els emigrats es reuneixin”. “Les empreses aragoneses aquí hi tenen un espai, s’hi faran fires, exposicions i esdeveniments”, explica. Un altre punt és la renovació del restaurant de menjar aragonès. En qualsevol cas, aquesta modernització no exclourà els grups de jotes, que ara s’han vist obligats a assajar en uns locals llogats.
Aquest va ser un dels centres culturals per antonomàsia durant l’etapa franquista, però el lleure ja no és el mateix, el folklore ja no és el centre de la diversió i els socis que el financen són molt grans. Actualment són prop de 650, mentre que quan es va fundar en van ser uns 3.000. Per atreure públic nou es programaran altres activitats que complementin les tradicionals, així com avantatges per als socis. “Per a totes aquelles coses que no siguem capaços d’imaginar, estem oberts a la gent jove”, declara el president, que espera que hi hagi un “efecte crida”.
Fer canvis en tants aspectes requereix un pressupost molt superior al que els socis proporcionen. “El que teníem s’havia de destinar a tapar forats, i vam fer un crit d’auxili al Govern d’Aragó, ja que el centre no podia caure de cap manera a mans privades, és molt important històricament”, declara Félez. Afirma que també ha parlat amb personal de l’Ajuntament de Barcelona per a la concessió de subvencions.
Una escala en què es recolzen exemplars del vell Andalán uneix dues plantes amb més de 15.000 llibres de Goya, documents administratius i una infinitat de publicacions de temàtica aragonesa. Aquest serà un dels pocs espais que no suposarà una despesa econòmica, ja que va ser reformat el 2009. I també és un dels plats forts del centre, que continua obert sota demanda per a qualsevol persona que vulgui investigar sobre algun aspecte relacionat amb Aragó.n
El procés de reforma externa es complementarà amb canvis en les activitats internes