Sánchez té un pla

Pedro Sánchez està convençut que guanyarà la batalla del relat i que imposarà la seva teoria que actua amb l’únic objectiu de millorar la convivència i la concòrdia entre Catalunya i Espanya davant els que pensen que ho fa només per mantenir-se al poder. És una aposta molt arriscada, com totes les que sol fer el president del Govern central. En defensa seva, no se li pot discutir que té triomfs a la mà: el clima social a Catalunya actualment és millor que fa cinc anys. Això no té discussió. A l’entrevista que publiquem avui a La Vanguardia, assegura, a més, que inversions econòmiques d’envergadura, com les que faran Cisco i Seat Volkswagen, no s’haurien fet mai a la Catalunya del 2017.

A partir d’aquí, que cadascú en tregui les seves conclusions. Hi ha qui encara viu en l’ambient de la confrontació de fa cinc anys, tant en un costat com a l’altre. Els que van tenir la responsabilitat del govern espanyol i no van saber fer res per evitar l’enfrontament són els que avui asseguren que Sánchez ven Espanya als separatistes. A l’altra banda, els que van defensar una via radical que no portava enlloc ara afirmen que l’Executiu fingeix una derogació dels delictes per perseguir més acarnissament els independentistes. Els uns i els altres continuen vivint al món de la confrontació.

L’aposta de Sánchez és complexa i implica molts riscos a pocs mesos d’unes transcendentals eleccions. Els qui creuen que l’actual Govern d’Espanya és il·legítim i els vots dels independentistes al Congrés valen menys que els d’altres partits ja tenen l’opinió formada i no es mouran. La pregunta del milió és com reaccionaran l’àmplia majoria de votants que poden tenir dubtes sobre les decisions de Sánchez, però que tampoc no poden estar d’acord amb l’alternativa que ofereix avui el PP d’Alberto Núñez Feijóo, que manté les mateixes tesis que llavors van alimentar l’independentisme.

Sánchez té un pla sobre Catalunya. El que no sabem és quin és el projecte de Feijóo, i tampoc quin era el de

Rajoy o el de Casado.