Canvi de cicle als Estats Units
El vot jove es fa determinant en un país regit per líders d’edat avançada
A la superfície es veuen lleus reajustaments. Per sota es perceben moviments sísmics.
Els Estats Units no han ni començat a pair el resultat i conseqüències de les eleccions legislatives de dimarts. Entre altres coses perquè el recompte de vots encara continua i el repartiment de les Cambres continuava ahir en l’aire, si bé amb la perspectiva d’una victòria republicana per la mínima a la Cambra de Representants i grans possibilitats que els demòcrates mantinguin per poc el control del Senat. Però malgrat que el país encara estigui mastegant el procés, les midterm ja ofereixen senyals d’un imminent canvi de cicle a la nació que, sent el mirall en què es mira tot Occident, potser incideix a la resta del món.
El senyal més important està en el sentit i la quantia del vot jove, és a dir, de la franja social que representa el nou del present i l’essencial del futur de la potència americana. El president ho va dir en la seva compareixença de dimecres: cal agrair el resultat —va assenyalar— al vot massiu d’uns joves preocupats pel canvi climàtic i la violència armada, entre altres assumptes no tan atesos pels seus majors. Les dades avalaven les paraules de Joe Biden. Segons les primeres estimacions dels instituts demoscòpics, els nord-americans d’entre 18 i 29 anys formen l’únic grup d’edat que dimarts va votar majoritàriament demòcrata.
En concret, el seu suport al partit de Biden va ser del 63%, davant un 35% que va donar suport als republicans. I en el cas dels joves negres i hispans els índexs de vot progressista van assolir el 89% i el 68%, respectivament. A més, la participació juvenil, fins i tot situada en un modest 27%, va ser la segona més alta en els últims 30 anys, només per darrere de l’aquí “històric” 31% del 2018. I les seves paperetes van representar el 12 % del total.
En suma, les noves generacions van inclinar la balança de les legislatives i van ser determinants en la frenada de l’anunciada marea vermella de vots, així anomenada pel color del Partit Republicà.
El gir generacional en la base de l’electorat obliga a fixar-se en les possibilitats de canvi generacional a la cúpula dels partits. I més en un país on el president està a punt de fer 80 anys i on el líder de l’oposició, Donald Trump, en té 76. La presidenta de la Cambra Baixa i tercera autoritat del país, Nancy Pelosi, ja està de sortida, amb 82 anys –sobretot per les escasses possibilitats que el seu partit retingui el control de l’hemicicle–, i el cap dels republicans al Senat, Mitch McConell, en va fer 80 al març.
El president es pensa presentar a les eleccions del 2024 malgrat el que diuen les enquestes?, van preguntar a Biden dimecres. Un sondeig a peu d’urna acabava de llançar la dada d’un 67% de votants que no volen que ell opti a la reelecció. Però el mandatari va dir que això no influirà en la seva decisió. “Miri’m!”, va respondre amb la convicció –com se sap per anteriors respostes– de trobar-se en perfecta forma per continuar els dos anys que li queden de primer mandat i quatre més d’un segon. Biden va afegir que la seva idea i la dels que l’envolten és presentar-se però que, després de parlar-ho “en família” aquest Nadal, preveu prendre la decisió a començaments del 2023.
Pel que fa a Trump, més enèrgic que ningú per no dir volcànic, el seu pla sembla ser anunciar dimarts la seva candidatura a les presidencials. No li importa que gran part de les seves apostes per a escons clau a les dues Cambres i càrrecs de governador igualment crucials hagin fallat. Ni que els seus assessors li aconsellin esperar almenys que tots els resultats es confirmin. Sí que li importa, pe
Els nord-americans de 18 a 29 anys van ser decisius en el fre de la ‘marea vermella’: un 63% va votar demòcrata
Biden i Trump diuen que volen continuar, però la biologia i els problemes polítics no els ho posen fàcil
rò no per desanimar-lo, sinó perquè li sembla deslleial, que el tot just reelecte i triomfant governador de Florida, Ron DeSantis, que va guanyar al seu adversari amb 20 punts de diferència i té 44 anys, pugui desbancar-lo del lideratge del partit i de la mateixa candidatura a les presidencials.
Trump manté un fort suport en la base republicana. Però els seus problemes amb la justícia poden esclatar-li a la cara en qualsevol moment. I els electors, en el seu conjunt, li han enviat un missatge de canvi de cicle que també sembla implicar un càstig a certes actituds extremes, encara que no sigui aquest el cas, ara per ara, respecte a l’ultra DeSantis.
Mentrestant, els demòcrates van guanyar ahir un escó al Senat a Arizona –el de l’astronauta retirat Mark Kelly– que els va situar al caire dels 50 que necessiten per continuar controlant la Cambra. Les projeccions de votació a Nevada, on faltaven per escrutar un 4% dels vots, apuntaven a una probable victòria de la demòcrata Catherine Cortez Masto sobre el republicà Adam Laxalt. Si aquest triomf es confirmés, el partit de Biden no necessitaria l’escó en lliça a Geòrgia – on els dos contendents aniran a una segona volta el 6 de desembre– per mantenir el seu domini del Senat. No obstant això, una doble victòria de Cortez davant Laxalt a Nevada i de Raphael Warnock davant Herschel Walker a Geòrgia representaria un insòlit avenç demòcrata a la Cambra Alta en unes midterm de primer mandat. Encara que perdessin la Cambra Baixa, com temen que passi, els de Biden podrien acabar proclamant una parcial però vistosa onada blava al Congrés. El que li faltava a Trump.c