La recomposició de la dreta americana
Els atacs dels mitjans de Murdoch a Trump el poden deixar sense la seva millor cobertura mediàtica
L’aclaparadora victòria de DeSantis a Florida augura unes primàries d’una cruesa inusitada
Els resultats de les eleccions de mig mandat als EUA han frustrat les expectatives dels republicans i han desfermat una onada de crítiques a Trump que pot obrir la porta a un canvi de rumb al Grand Old Party
Una de les lleis de ferro de les històries de zombis és que si un s’hi barreja, acaba convertint-se en un mort vivent. No hi ha escapatòria, tard o d’hora t’atrapen i et mosseguen. Al Partit Republicà dels Estats Units li ha passat una cosa semblant. Va arribar Donald Trump i va començar a mossegar els braços dels seus companys de files. Al final, tots es van tornar trumpistes. El que inicialment era una anomalia política es va convertir en la norma. Va arribar un moment en què tots mostraven el mateix menyspreu per les institucions, van deslegitimar les eleccions que no havien guanyat i van atacar l’adversari amb acusacions inversemblants.
La progressiva desaparició de la dreta dels Estats Units i la seva substitució per l’extrema dreta ha estat el nus central de la història política d’aquest país els últims sis anys. Amb capítols rellevants com l’assalt al Capitoli del 6 de gener del 2021, la baixada als inferns de la vella guàrdia republicana (Liz Cheney) o l’assalt a l’habitatge de Nancy Pelosi, quan un conspiracionista, que buscava la presidenta de la Cambra de Representants, va agredir amb un martell el seu marit. El succés va omplir les xarxes socials de mems i burles cap a l’agredit, alguns dels quals del fill de l’expresident, Trump Jr.
Trump ha reunit al seu voltant una gentalla de freaks, ultres i fanàtics, però la naturalesa tòxica del seu domini es posa en evidència havent reclutat també persones d’aparença sensible i intel·ligent motivades per l’ambició. Com J.D. Vance, autor de Hillbilly, una elegia rural, memòries d’una infantesa en una família de feines precàries, alcoholisme, addicció a les drogues i abusos. Va escapar de l’infern gràcies a la seva àvia (mamaw )ials estudis en una universitat pública. Llegirho era entendre el ressentiment dels blancs pobres cap als demòcrates que els van deixar tirats quan van tancar les fàbriques i el perquè es van entregar a Donald Trump a les eleccions del 2016.
L’any que va publicar el llibre, J.D. Vance va comparar Trump amb Adolf Hitler (a Facebook) i va afirmar que el promotor immobiliari no estava capacitat per ser president. Aquest any, convertit en candidat republicà al Senat per Ohio, va canviar d’opinió quan va constatar les escasses perspectives d’èxit que tenia i va palpar el rebuig que despertava entre les bases republicanes per criticar Trump. No li va quedar més remei que demanar-li ajuda. I la resposta pública del líder va ser brutal: “En J.D. m’està besant el cul. Vol tot el meu suport”, va dir en un míting. Però Trump el va beneir. Convertit avui en senador gràcies al seu suport, Vance somriu i calla quan li recorden aquella humiliació.
En aquest univers de degradació moral, amb un entorn mediàtic dominat per la idea que els republicans escombrarien a les eleccions, resulta alliçonadora la virulència amb què uns i altres s’han regirat contra Donald Trump quan els resultats no han complert les expectatives que s’hi havien dipositat.
El més significatiu han estat els atacs dels mitjans de l’imperi Murdoch, vitals per garantir el poder republicà. El New York Post l’ha dibuixat en portada convertit en un ou que trontolla sobre un mur. L’editorial del consell del Wall Street Journal l’ha qualificat com “el perdedor més gran del partit republicà” (loser, una acusació que ell coneix bé i utilitza sovint). I els comentaristes de la Fox han començat a criticar-lo, en una sintonia que té molta premeditació.
De tot això, el que més ha molestat l’expresident és que assenyalessin Ron DeSantis com el guanyador de la nit. Personatge que ha estat advocat militar a Guantánamo i Fal·luja, DeSantis va ser apadrinat en el seus inicis pel mateix Trump. Ara, la seva victòria com a governador a Florida ha estat aclaparadora, i això el converteix en el millor candidat republicà a unes presidencials per al 2024... o en el competidor de Trump si aquest es presenta.
Trump no perdona aquesta deslleialtat a DeSantis i l’ha cobert d’atacs i insults. En l’àmbit ideològic, el de Florida no desentona amb l’agenda de l’expresident. Està en contra de l’avortament i de l’educació sexual a les escoles, defensa la mà dura en les polítiques d’immigració... Però el que en Trump és histrionisme, en DeSantis és fredor. Imaginar-los a tots dos treient-se els ulls en públic en unes primàries pot ser el pitjor que li podria passar al Partit Republicà. D’aquí, potser, la pressa d’alguns per apartar el vell expresident.
Les eleccions de mig mandat sol perdre-les el partit que ocupa la Casa Blanca. En aquest cas, els demòcrates. Però els resultats d’aquesta setmana han quedat molt per sota de les expectatives republicanes. Recuperaran la Cambra de Representants, però no amb la rotunditat que havien previst. Li complicaran la segona part del mandat a Joe Biden, però poden quedar-se sense el Senat.
Els analistes asseguren que els republicans han fracassat allà on presentaven candidats molt identificats o avalats per Trump i en aquells estats en què el dret a l’avortament és una qüestió sensible. En cas de ser certa, és la lectura que faria més feliços els progressistes: mostraria una extrema dreta que hauria assolit els seus límits davant una realitat social molt més complexa de la que dibuixen els seus ideòlegs. Vist d’una altra manera: la febre de la dreta populista que es va iniciar als Estats Units i es va estendre a països com el Brasil, Israel o a Europa, hauria començat a remetre. I els republicans n’haurien pres bona nota. Posats a imaginar, DeSantis, malgrat la seva duresa i llenguatge, seria el Meloni dels Estats Units. L’home que tornaria a la dreta a l’ordre enmig de tant caos.
En qualsevol cas, un mai no s’ha de fiar dels zombis. Quan sembla que te’ls has tret del damunt, desperten, alcen el braç i t’agafen pel turmell.