“Lula era l’única alternativa per a l’elit”
Aventura colpista “La institució de les forces armades entén que ha de vetllar per la seva supervivència”
Desvariejat “La racionalitat de Bolsonaro només atén el seu projecte personal de poder”
Autor del llibre que va inspirar Tropa d’elit, la taquillera pel·lícula sobre la guerra policial a les faveles a Rio (José Padilha, Wagner Moura, 2007) Luiz Eduardo Soares ha assessorat diverses administracions en àrees de seguretat. Antropòleg i analista polític, professor visitant de les universitats de Harvard i Colúmbia, Soares –nascut a l’estat de Rio de Janeiro el 1954– analitza en els seus últims llibres la història del racisme i la desigualtat al Brasil i el fenomen del bolsonarisme.
Creu que Bolsonaro intentarà desestabilitzar la transició després de perdre les eleccions?
És difícil saber què farà Bolsonaro, perquè no respon als principis de la racionalitat. És un home que ha defensat la necessitat d’una guerra civil, de matar 30.000 persones per alliberar el Brasil de l’esquerra. Jo diria que algun acte de teatre organitzarà perquè Lula assumeixi el càrrec al gener amb part de la seva legitimitat ja minvada. A l’horitzó hi pot haver dies difícils. Però a les elits brasileres el caos no els interessa.
I als militars?
Alguns militars van participar en l’informe Projecte Nació: Brasil 2035, que esbossa una proposta aterridora de destrucció de la democràcia. I va ser difós pels generals fa només tres o quatre mesos... Dit això, estic tranquil. Perquè la institució de les forces armades entén que ha de vetllar per la seva pròpia supervivència. L’entorn internacional, sobretot el suport dels EUA a la victòria de Lula, desincentivarà qualsevol aventura colpista. Amb Trump a la Casa Blanca hauria estat diferent.
Aquest pacte de Lula amb l’establishment –encara que fos necessari per protegir la democràcia– no el lligarà de mans al govern? Efectivament. Tindrà poc marge davant un Congrés fortament dretà. I els seus propis aliats són neoliberals, un establishment que al final va acabar inclinant-se per Lula.
Per què l’elit brasilera va acabar inclinant-se per Lula? Perquè Bolsonaro és un desvariejat. Ell fa càlculs atenent una racionalitat basada excluport sivament en el seu projecte personal de poder. I aquest projecte és la devastació de les institucions construïdes en la democràcia, la destrucció de la Constitució del 1988 i la creació d’un poder cada vegada més autoritari amb una gran capacitat de mobilització de les bases d’inspiració feixista. Ell continuava a la presidència com l’antisistema. I crec que les elits, després de donar-li suport al començament perquè prometia aprofundir en el neoliberalisme, al final van voler posar fi a tot això. I l’única alternativa ha estat Lula.
Però Bolsonaro sí que va aconseguir el suport de l’establishment el 2018.
Sí. Al principi li van donar suel gran capital i alguns dels grans mitjans. L’explicació és que els avenços sota els governs de Lula i Dilma en àrees com la justícia social, la desigualtat i el racisme van generar una por en determinats sectors acomodats de la societat. I es va declarar la guerra contra Lula coordinada des dels grans mitjans de comunicació i els fiscals del cas Lava Jato –investigació anticorrupció–, que van aconseguir crear una percepció generalitzada que Lula era corrupte. Això va crear un espai per a la ultradreta que es va anar eixamplant. Al final els liberals i conservadors moderats democràtics van perdre completament la capacitat per dialogar amb el sentiment popular.
Què va substituir el centre? Va emergir un escenari protagonitzat exclusivament per Lula i Bolsonaro. A l’imaginari popular hi persistia la figura de Lula pel que va fer en els seus governs. Davant d’ell hi havia Bolsonaro, la base del qual va ser construïda sobre la hiperpolitització del discurs inflamat neopentecostal sobre el mal i el dimoni. La idea del mal com a presència al món que ha de ser exorcitzat. Hi va haver una moralització de la política i això va permetre l’expansió de la ideologia neoliberal de l’Estat mínim. En nom de la lluita contra la corrupció.
El paper de l’evangelisme en aquest procés fa pensar molt... És irònic perquè el neopentecostalisme, entitats com l’Església Universal, es basen en la teologia de la prosperitat, i el seu creixement va tenir molt a veure amb els assoliments socials i econòmics de Lula i Dilma entre els anys 2003 i 2014.
Què va fer Bolsonaro per perdre el suport de les elits? Va anar cremant les naus amb una gestió absolutament irresponsable de la pandèmia. Ha buidat les institucions per dins tal com va fer Viktor Orbán a Hongria i va anar canviant les regles del joc. I es van anar incorporant al bolsonarisme elements del vell feixisme brasiler, l’integralisme dels anys trenta. Sempre hi era present, però no va trobar mai un líder que representés aquests valors. Fins que va arribar Bolsonaro i es va imposar la idea en la societat que la política per si mateixa és corrupció. Les elits van començar a donar l’esquena a Bolsonaro perquè veien que un segon mandat podria ser una amenaça per a ells mateixos. Va crear una imprevisibilitat enorme. No se sabia de què seria capaç després del que va fer. Les elits, pel seu propi interès, van percebre que Lula seria un líder popular moderat. I això va donar lloc al front ampli.
Quin espai hi haurà perquè Lula implementi una agenda de canvi?
Hi ha una resposta minimalista i una altra de maximalista. La minimalista és que Lula es limitarà a restaurar la democràcia. Encara que això sigui tot, haurà prestat un servei històric al Brasil. Salvaria l’Amazònia i els indígenes. Protegiria les dones. Hi hauria un ambient polític diferent amb una restauració institucional. I això aplanaria el terreny per a un nou començament.
I la maximalista?
Lula té molta experiència i molta habilitat política. Potser amb fortes inversions pot reduir dràsticament la fam i l’atur. L’alça del salari mínim per sobre de la inflació pot ser un mecanisme d’estímul econòmic. I d’aquí a un any, podria convèncer els seus aliats del centre que valdria la pena iniciar un projecte d’inversió, de combat a la pobresa. No serà candidat a la reelecció. Potser es pot obrir un espai perquè Lula vagi més enllà.c
Antisistema “Les elits van veure que Bolsonaro podria ser una amenaça per a ells mateixos”
Servei històric “Lula, com a mínim, pot aplanar el camí per a un nou començament democràtic”