“Espanya creixerà l’any que ve a un ritme més baix, però amb taxes positives de PIB”
que advoquem per la convivència.
Això ha estat una concessió a ERC perquè donés suport als pressupostos?
No, l’independentisme ha demanat sempre l’amnistia, que no té res a veure amb el que estem proposant. No s’han de barrejar els debats. En moltes ocasions es diu que la convivència té cost. No, el que té cost són deu anys de confrontació política i social a Catalunya. Fixi’s, fa uns dies vam conèixer una important inversió que convertirà Barcelona en una de les poques capitals europees on es dissenyaran xips d’una gran empresa com Cisco, amb què treballem des del Govern espanyol des de fa mesos per materialitzar aquesta inversió. Fa pocs dies també vam conèixer el compromís de Volkswagen Seat de modernitzar i fabricar cotxes elèctrics a Espanya i situar una factoria a Espanya. Estic convençut que a la Catalunya del 2017 aquestes inversions no hi haurien tingut lloc. I tenen lloc a la Catalunya del 2022 per l’aposta decidida que està fent el Govern d’Espanya pel retrobament i la convivència.
No té por que s’enviï el missatge a la resta d’Espanya que desafiar l’Estat surt gairebé de franc? Com ho explicarà a molta gent que considera que el que va passar va ser un cop d’Estat? S’està debilitant l’Estat davant una eventual amenaça?
El present i el futur de Catalunya es diu convivència. La confrontació és el passat. Però que els líders independentistes hagin estat més de quatre anys a la presó no ha suposat un cost personal per a ells? Que tinguem líders escapats en altres llocs d’Europa no suposa també un cost personal i familiar per a alguns d’ells i les seves famílies? I insisteixo, no estem despenalitzant el que va passar el 2017.
A sis mesos d’eleccions, no té la sensació que se la juga? S’ha plantejat si li convé aquesta decisió?
Churchill deia que els polítics hem de pensar en les pròximes generacions i no en les pròximes eleccions. Doncs estem pensant en les pròximes generacions de catalans i d’espanyols, que no es mereixen tornar a patir el que vam patir el 2017. A més, la principal missió de qualsevol dirigent en un context com l’actual és no polaritzar. El bolsonarisme, el trumpisme, que per desgràcia també circulen en la política espanyola i la catalana, no són la solució. La convivència no té cost. El que té un cost van ser aquells deu anys de confrontació política. Aquest Govern va heretar una situació de l’anterior administració –no provocada per ells, ja que evidentment va ser l’independentisme el que la va provocar–perquè el PP no va posar en marxa mesures per encarrilar una crisi que va desembocar en una declaració unilateral d’independència. Jo no vull que el pròxim inquilí de la Moncloa hereti una situació tan dramàtica de fractura territorial i social com la que jo vaig heretar de Mariano Rajoy. I en aquest sentit retrec al PP que continuï fent servir la confrontació territorial com un instrument més de desgast polític al Govern espanyol i no de solidaritat i de corresponsabilitat.
Els jutges del Tribunal Suprem tenen la sensació que el Govern els està esmenant la plana i que aquesta reforma els deixa desprotegits davant la justícia europea. Què n’opina? Al contrari. Un dels principals errors del PP va ser deixar en mans de la justícia la resposta a aquesta crisi constitucional. La principal lliçó és que hauríem d’haver activat abans l’article 155 de la Constitució i haver intervingut en una situació que clarament havia descarrilat amb les lleis de desconnexió aprovades al Parlament. Dit això, tant amb les mesures de gràcia com també amb aquesta proposta de reforma del Codi Penal, traslladem un profund respecte als jutges. Sempre ho he fet en les meves declaracions al Tribunal Suprem, a què la incapacitat política de l’anterior administració va endossar una responsabilitat en exclusiva que havia d’assumir el llavors president del govern espanyol.
Això no resol tot el que va passar el 2017. Hi ha encara dirigents pendents de judici per aquells fets. Alguns acusats de malversació que podrien anar a la presó. Es modificarà la malversació també?
La proposta dels dos grups que sustenten el Govern espanyol és canviar el delicte de sedició i homologar-lo amb Europa. Ara ve la tramitació parlamentària. Els grups són lliures de presentar les esmenes que considerin. Esperem a la tramitació.
El PP va trencar l’acord sobre la renovació de la cúpula judicial precisament perquè es faria aquesta reforma de la sedició.
La polarització “El trumpisme i el bolsonarisme també circulen per la política espanyola i catalana”
És evident que això no té marxa enrere. Quina solució està pensant? Com es pot resoldre el problema dels nomenaments del Poder Judicial?
Espanya està patint ara mateix una crisi constitucional inèdita en els seus 40 anys, amb un bloqueig en la renovació del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Constitucional que ja fa quatre anys que dura. Hi ha una pulsió en el conservadorisme espanyol d’importar pràctiques de Trump i Bolsonaro. Això forma part de l’ADN de la ultradreta i hi ha un important nombre de dirigents del PP que estan comprant aquestes tàctiques trumpistes i bolsonaristes que miren d’enverinar la convivència dient, per exemple, que jo provo d’imposar a Espanya un règim com el de Nicaragua. Des del primer minut, la dreta política, econòmica i mediàtica d’aquest país ha posat el qualificatiu d’il·legítim a aquest Govern i, a partir d’aquí, conclouen que no es pot fer cap acord per complir amb les obligacions constitucionals. Jo creia que el senyor Feijóo imposaria la moderació i el sentit comú. Però la ruptura d’aquest acord que teníem gairebé enllestit ha obert la porta de bat a bat al discurs extremista al PP, com estem veient en alguns dirigents territorials.
Però que farà el Govern espanyol a partir d’ara?
No canviarem les majories per a l’elecció dels vocals del Consell General del Poder Judicial. Però el Govern espanyol sí que complirà amb la seva obligació de nomenar els dos magistrats per permetre la renovació del Tribunal Constitucional. Ens agradaria també que els vocals conservadors del CGPJ compleixin amb la llei i arribin a un acord per nomenar aquest mes els dos magistrats del Constitucional que els corresponen.
Ara parlava de drets i llibertats... El Parlament Europeu ha emès un informe que diu que no hi havia una justificació de seguretat nacional per espiar independentistes, un espionatge que atribueix a Espanya. Això deixa la reputació espanyola en dubte.
La reputació d’Espanya a Europa és extraordinàriament positiva. Som un Govern europeista que ha contribuït a resoldre molts problemes, com la compra conjunta de vacunes, els fons Next Generation o la intervenció del mercat energètic. Aquest informe ha estat plantejat per alguns eurodiputats que respectem i el mirarem amb interès, però es remunta a èpoques passades. Estem parlant del 2017, 2018...
L’informe també conclou que el Marroc el va espiar a vostè. Jo no tinc proves de qui ha estat. La meva responsabilitat com a president és ser prudent amb un Govern aliat en múltiples àmbits com és el Marroc. La intervenció de mòbils, per desgràcia, és molt habitual. El que sí que vull transmetre a la societat espanyola és que al nostre país qualsevol intervenció de telèfons es fa amb totes les garanties judicials.
Parlant del Marroc, encara hi ha molts dubtes sobre l’actuació d’Espanya en la tragèdia de la tanca de Melilla. Van morir immigrants en territori espanyol?
La informació que tenim és la que hem posat a disposició de la Fiscalia i del Defensor del Poble. Màxima transparència i col·laboració. Vull recordar també que en aquesta tragèdia hi va haver 51 guàrdies civils ferits en un atac violent a la tanca. Ens solidaritzem amb els familiars dels morts, però hem de responsabilitzar de tot aquest drama les màfies que trafiquen amb éssers humans. Espanya és un país solidari que coopera amb
Crisi judicial “No canviarem les majories per elegir el CGPJ; sí que renovarem el TC”
La radicalització “La ultradreta i bastants dirigents del PP intenten enverinar la convivència”
L’oposició “Retrec al PP que faci servir la confrontació territorial per desgastar el Govern espanyol”
El Marroc “No tinc proves que m’espiés i jo he de ser prudent amb un Govern aliat”