Allau en terra de ningú
La polèmica sobre la tanca de Melilla se centra a determinar a qui pertany el pati on es va produir la tragèdia
La polseguera que ha envoltat aquests dies la política espanyola per la tragèdia de la tanca de Melilla es va aixecar per dues acusacions d’un documental de la BBC: durant el salt massiu van morir persones a territori espanyol i policies marroquins van travessar la frontera espanyola per tornar immigrants –amb o sense vida– que havien traspassat la frontera.
Una versió contrària a la que durant els gairebé cinc mesos que han transcorregut des del succés, el 24 de juny, ha mantingut el Ministeri de l’Interior, que assegura que tot va tenir lloc “a terra de ningú”.
Però, a qui pertany aquella zona grisa entre els límits d’Espanya i el Marroc on es va produir l’allau humana? Malgrat que no existeix consens, el Govern ha fiat la seva “absoluta confiança” a la tesi que defensa el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, que ha insistit que la tragèdia va succeir al Marroc i només “tangencialment” a Espanya. Rabat va reconèixer oficialment al seu territori 23 morts –una xifra que algunes oenagés eleven fins als 70–.
L’esmentada “terra de ningú” es va establir durant la segona legislatura de José María Aznar, quan l’expresident del Partit Popular va ordenar aixecar una tanca per frenar l’auge d’entrades irregulars de migrants. Fins aleshores, els límits entre els dos països estaven delimitats per fites de pedra. El més lògic hauria estat erigir la nova tanca sobre la línia que unia aquelles fites, però el Marroc s’hi va negar. Així, el pas fronterer del Barri Xino a Ceuta –on va succeir la tragèdia del 24 de juny passat- es va construir sobre terra que apareix reflectida al cadastre com a espanyola. I és a això a què s’ha aferrat l’oposició i els socis habituals del Govern al Congrés per acusar el ministre de mentir.
Tot i això, a la pràctica, Espanya no exerceix la sobirania sobre la totalitat del pas fronterer, segons apunten les fonts consultades. El lloc està dividit en dues parts: una zona és d’actuació policial espanyola i l’altra és dels gendarmes marroquins. L’edifici de la duana espanyola, on es trobava un nombre insuficient de guàrdies civils en el moment del salt, es percep al mapa que acompanya aquesta informació en color verd. És allà on es troben els torns supervisats per Espanya per controlar els fluxos de persones.
Els immigrants, la majoria d’origen sudanès, que van arribar al pas fronterer del Barri Xino, van accedir al pati per la porta principal del Marroc. Una vegada dins, se’n van amuntegar diversos centenars provant d’esbotzar les portes metàl·liques amb maces i una esmoladora angular, tal com es mostra a les imatges aèries. A aquest pati només va accedir-hi policia marroquina, aquella fatídica jornada. De fet, l’allau es produeix quan els gendarmes irrompen i carreguen contra els migrants una mitja hora després d’arribar al recinte.
En aquell moment una de les portes cedeix i un grup nombrós prova de passar, mentre es provoca el caos. Els que aconsegueixen sortir d’aquella ratera corren cap a la duana en què oneja la bandera espanyola. Ja no hi queden guàrdies civils, que s’han replegat prèviament per la violència amb què actuaven els migrants i per contenir als afores un altre grup que havia aconseguit trepitjar territori nacional.
A les portes metàl·liques hi queden, amuntegades, desenes de persones. Moltes d’elles, per les imatges difoses, estan inertes, inconscients. En aquells minuts de màxima tensió es va llançar una gran quantitat de fum i gasos lacrimògens des d’un costat i des de l’altre de la tanca. Els agents sobre el terreny que tenien visió de les conseqüències de l’allau eren els marroquins. Els migrants que estan tirats a terra no reben in situ assistència mèdica, per la qual cosa acreditar que en aquell precís moment i lloc ja hi havia migrants morts serà tasca pràcticament impossible. La BBC ho dona per fet. No consta que es realitzés dins del pas fronterer cap aixecament de
La Fiscalia haurà de determinar si hi va haver víctimes a Espanya per decidir si impulsa una querella
cadàver. La investigació que està duent a terme la Fiscalia haurà de determinar si hi va haver víctimes a Espanya per decidir si s’obre un procediment a un jutjat nacional.
Als mateixos vídeos, que van córrer com la pólvora després del salt, s’hi veu diversos policies del Marroc dins del pas fronterer traslladant persones a l’exterior. Algunes d’elles caminen pel seu propi peu. D’altres són arrossegats, però no queda clar si són víctimes mortals. Ja fora, els cossos es col·loquen uns sobre els altres fins que arriben els serveis d’emergència que, segons van denunciar associacions a favor dels drets humans, van trigar hores a fer-ho.
Controlats els moments de màxima tensió, la policia marroquina traspassa la frontera i accedeix a territori nacional per practicar devolucions en calent davant una Guàrdia Civil sobrepassada. Les devolucions –o rebutjos a la frontera segons el llenguatge utilitzat pel Govern central de coalició– es troben recollides a la llei mordassa, on només se n’exclouen membres de col·lectius vulnerables i dones embarassades. Fonts de l’institut armat recorden que estan avalades pel Tribunal Europeu de Drets Humans i per tres sentències del Constitucional.c