El cost electoral de la pujada dels preus

L’ascens del Partit Popular també coincideix amb un empitjorament de les percepcions ciutadanes sobre la situació econòmica personal

És l’economia la que decideix les eleccions? L’últim en conèixer la resposta ha estat el president Joe Biden, desgastat per una inflació que ha pesat gairebé tant com l’amenaça a la democràcia que suposa un Partit Republicà entregat al colpisme civil de Trump.

A Espanya, l’ascens del PP deu molt a les seves victòries a Madrid i Andalusia, així com al relleu de Pablo Casado per Alberto Núñez Feijóo al capdavant del partit. Però l’evolució de l’economia personal dels ciutadans també sembla contribuir a l’avenç electoral dels populars (les dades són del CIS).

Per descomptat, no és un secret que la situació general de l’economia registra una valoració pessimista entre els ciutadans. Però aquesta visió negativa no va començar abans-d’ahir. L’arribada de la covid, el març del 2020, va disparar les percepcions negatives des de poc més d’un 40% dels espanyols fins a esgarrapar un 80% el setembre del mateix any i fregar el sostre d’un 90% la primavera del 2021. A partir d’allà, les opinions negatives sobre l’estat de l’economia van caure més de 20 punts (fins a poc més d’un 60%), mentre que les positives assolien un de cada quatre ciutadans.

Però l’optimisme es va acabar el febrer passat, després de l’esclat de la guerra d’Ucraïna i el seu impacte sobre els preus. I les valoracions negatives han crescut 10 punts, fins a situar-se per sobre d’un 70% dels ciutadans, mentre que les positives han caigut per sota d’un 20%. Però què ocorre amb les percepcions sobre la situació econòmica personal? Com han evolucionat i quin és el seu impacte electoral? Les xifres són enganyoses: registren una correlació inversa a la general: més d’un 60% dels consultats es declaren satisfets amb la seva situació econòmica personal, davant d’una mica més d’un 25% que la qualifiquen de dolenta o molt dolenta.

D’altra banda, l’evolució d’aquests últims anys ve molt marcada per la pandèmia. A l’esclatar, més d’un 70% dels espanyols expressaven una valoració positiva de la seva economia personal. Però, després de l’estiu de l’esperança, la tardor del 2020 va reduir a un 55% la taxa de ciutadans satisfets amb la seva economia domèstica i va situar per sobre d’un 20% la dels que jutjaven dolenta o molt dolenta la seva situació personal. I la correlació es va mantenir fins l’estiu del 2021, quan la ciutadania va començar a entreveure el final del túnel i la taxa de percepcions positives amb l’economia personal va tornar a posar-se per sobre d’un 60%. Ara bé, en paral·lel i a partir de la tardor passada, va començar a créixer el percentatge de ciutadans que jutjaven dolenta o molt dolenta la seva situació personal, fins a superar un 25% el juny d’aquest any. La seva traducció electoral? No és fàcil establir-la, però algunes coincidències fan pensar en un impacte electoral indirecte.

Per exemple, després del triomf de Díaz Ayuso, el maig del 2021, el CIS va reflectir un empat entre socialistes i PP i una simultània caiguda per sota d’un 60% de les percepcions positives sobre l’economia domèstica, mentre que les negatives fregaven un 25%. Així mateix, els populars van aconseguir el millor registre en intenció de vot el juliol passat (gairebé quatre punts per davant del PSOE), mentre que les opinions negatives sobre l’economia personal s’elevaven fins un 26%, la taxa més alta des del 2014. Els ciutadans voten també amb la butxaca.c

Els millors registres de Casado o de Feijóo han coexistit amb un malestar més gran per l’economia domèstica