El costat de l’error

Michel Houellebecq, a Anorrear , fa que un dels seus personatges llanci una estimulant teoria sobre el baby boom que va venir després del final de la Segona Guerra Mundial. En comparació amb el final de la Gran Guerra, en què la natalitat va baixar a nivells alarmants, en el segon round va ser al contrari. Houellebecq indica que, mentre la primera escabetxada va ser una matança absurda i sense sentit, més hereva dels duels d’honor –aquesta vegada en forma de països, arxiducs i aliances– sense causes ni raons, fantasioses i dements, en la Segona Guerra Mundial les coses semblava que estaven més clares: hi havia un Bé i un Mal. I si Hitler i Mussolini, si el nazisme i el feixisme, les seves matances, invasions i neteges ètniques no et semblen el Mal, val més que paris de llegir això.

La manera com va acabar la Segona Guerra Mundial va generar un optimisme al món que va quedar dret. Els que van sobreviure en aquesta zona

A Ucraïna n’hi hauria prou amb la decisió d’un per posar fi a la guerra

occidental del planeta van tenir l’oportunitat de saber que es podien derrotar dictadures i escorxadors, castigar invasors, tancs, avions i solucions supremacistes i que el sacrifici –morts, fam, pobresa, por– havia valgut la pena. D’aquí la prosperitat i el baby boom: semblava una bona idea portar criatures a un món millor.

En aquests temps, després de dècades i dècades de conflictes confusos, tèrbols, maniqueus i de proves viciades, podem veure l’horitzó més o menys amb claredat. A Trump i Bolsonaro no els deixem al costat equivocat per la seva política econòmica o sanitària, sinó per haver trencat les regles del joc pel qual es vertebra una societat: no respectar el resultat d’unes eleccions i trencar en dues parts una societat fins a la violència. Tot és complex, per exemple, en una guerra com la de Síria –amb quins assassins et quedes?–, però a Ucraïna n’hi hauria prou amb la decisió d’un per posar fi a una guerra.c