Corre, Mark, corre
Mentre Elon Musk es busca i no es troba amb la seva nova joguina, Twitter, indiferent al fet que li hagi costat 44.000 milions de dòlars i acomiadant milers de persones com si fos a Corea del Nord i no als Estats Units, un altre col·lega de la nova economia ja fa dies que s’afaita la barba. Mark Zuckerberg, el déu de Facebook, ha de signar 11.000 acomiadaments. En tots dos casos, els petits reietons aviciats de les empreses nascudes gràcies al món virtual on hem entrat aquest segle decideixen com sàtrapes tradicionals: s’han assegurat de poder fer i desfer gairebé sense haver de donar explicacions.
Deixem per als companys economistes l’anàlisi de com pot influir tot plegat en l’economia real. Vist de lluny, darrere del caos a Twitter i les cares llargues a Facebook (recordin que ara li diuen Meta per blanquejar els seus pecats) sembla haver-hi ja un patró: les joguines
Facebook, Twitter, Instagram i altres marques ja fa temps que fan pudor
socials s’assemblen als iogurts caducats, sempre competint amb un gust més excitant a l’altre costat del lineal del supermercat. Instagram, la joia de la corona de Facebook, comença a ofegar-se de tant córrer per atrapar TikTok, una companyia de vídeos curtets controlada directament pel règim xinés, després de demanar-ho amablement als propietaris. Les tres marques occidentals ja fa temps que fan pudor. Des del paper de Facebook en la difusió de notícies falses i el refugi que va oferir als colpistes del Capitoli comandants pel rei dels tuits, l’expresident Donald Trump, fins a la indiferència de Twitter i Instagram davant la violència verbal, l’apologia del racisme, el masclisme i l’anorèxia, les estafes piramidals i una llista tan llarga com els seus comptes falsos. A les que he citat hi podríem afegir moltes més: d’Amazon i Airbnb a Cabify o Uber, els seus guanys, derivats habitualment a paradisos fiscals, es basen a vendre la nostra intimitat i cisar el sou i els drets laborals dels que treballen sota les seves ordres.
Lamentablement, les trompetes dels mals resultats i les lleis per embridar-les no estan servint per convertir-les en més ètiques ni justes. Només les fan córrer encara més de pressa intentant avançar el competidor i arrossegant la democràcia amb elles.c