Adeu, Donald Dràcula, la festa s’ha acabat
Pregunta: de qui és la frase següent? “Si guanyem, jo em mereixeré tot el crèdit, i si perdem, no serà en absolut culpa meva”. D’Adolf Hitler, José Mourinho o Donald Trump? Resposta: Donald Trump, la vigília de les eleccions legislatives i estatals que es van celebrar dimarts als Estats Units.
Segons Trump, es mereix tot el crèdit. “Hem tingut un èxit fabulós”, va declarar, referint-se al seu Partit Republicà. Segons la totalitat del món polític dels Estats Units no va ser un èxit, va ser un fracàs, especialment per a Trump.
Trump és, com Dràcula, difícil de matar. Fins ara els múltiples pronòstics del seu ocàs han acabat en no res. El monstre taronja sempre ha tornat, revitalitzat. Però aquesta vegada em penso que no tornarà. Conscient que els desitjos massa vegades vencen la raó, me la jugo i dic que encara que es presenti com a candidat dimarts que ve, com ha amenaçat de fer, no tornarà a ser president. El resultat de les eleccions d’aquesta setmana ha estat l’estaca mortal al seu cor de vampir.
Una de les curiositats del sistema polític dels Estats Units és que el Partit Republicà, el conservador, s’identifica amb el color vermell. Bé, Trump va pregar als seus seguidors abans de les eleccions que li regalessin l’arrasadora victòria d’“una gran onada vermella”. No va ser així. Tot indicava, és veritat, que el partit del president Joe Biden obtindria un resultat pèssim. Tenia la història en contra, per començar. Anteriors presidents amb ràtings personals més favorables que ell, entre els quals Clinton i Obama, van rebre pallisses electorals molt més dures durant l’equivalent etapa dels seus mandats. Una inflació alarmant i la recessió que s’entreveu a l’horitzó tampoc auguraven un resultat feliç per als de Biden. Com diu l’antic mantra, “és l’economia, estúpid”.
Però al final, com assenyalen tots els diagnòstics, el factor decisiu en el que va acabar sent una lleu ona vermella va ser “l’estúpid Trump”. Tots els camins del fracàs republicà porten a ell.
Ell és qui va posar els jutges del Tribunal Suprem que van inclinar la balança aquest any en contra de l’avortament legal, decisió que va convèncer moltes dones, en particular, a no votar pels republicans. Trump és qui va esperonar la invasió del Capitoli del 6 de gener del 2021. Trump és l’objecte de nombroses investigacions criminals del Departament de Justícia. I, finalment, Trump és qui va elegir a dit candidats republicans que, en condicions normals, haurien d’haver guanyat. No van guanyar perquè eren personatges anormals, mediocres o dements l’única virtut dels quals, per dir-ho així, era la cega lleialtat al culte de Donald Trump.
En resum, van pesar menys en les eleccions els números desfavorables del vell Biden que els números encara més desfavorables, segons les enquestes, del seu antecessor. I no és que ho digui jo, ho diuen multitud de figures polítiques republicanes que fins ara havien estat fidels a Trump. Heus aquí alguns exemples. David Urban, veterà assessor de Trump des de la seva campanya presidencial del 2016: “Els republicans han seguit Donald Trump fins a caure per un penya-segat”. Frank Luntz, un conegut enquestador republicà: “La gent amb qui he parlat en les últimes 24 hores [l’endemà de les eleccions] m’ha dit que ja n’hi ha prou de Donald Trump. Ja n’hi ha prou de caos, xiscles i crits”. El conservador The Wall
Street Journal en un editorial: “Trump és el gran perdedor d’aquestes eleccions... candidats trumpistes han perdut en eleccions que eren fàcils de guanyar”.
No només el Journal l’abandona. El diari que havia estat el seu Pravda personal, el tabloide New York Post, de sobte es burla d’ell. A la sempre fidel Fox News diverses veus comencen a qüestionar-lo. Una elecció potser decisiva per al control del Senat queda pendent per al 6 de desembre a Geòrgia. Líders republicans li estan pregant que endarrereixi l’anunci de la seva candidatura presidencial fins passada l’elecció. Saben que el millor que li pot passar al partit per guanyar-la és que Trump no digui ni piu.
Trump de moment insisteix que seguirà endavant i que farà el seu “gran anunci” dimarts que ve. Però els missatges dels seus correligionaris han aconseguit penetrar en algun racó del país de les meravelles que el seu cervell habita. Trump comença a veure la possibilitat que acabarà sent allò que més l’horroritza en la vida, a loser, un perdedor. El va delatar fins i tot abans de les eleccions, fa una setmana, l’atac a Ron DeSantis, el governador de Florida que un nombre creixent de republicans considera el candidat amb més possibilitats de guanyar la presidència el 2024.
Amb aquell aire amenaçador mafiós que el caracteritza, Trump va dir de DeSantis: “Crec que si es presenta, realment es podria fer molt de mal. Molt de mal...”. I en acabat va especificar que si DeSantis es presentés, revelaria “coses” del seu rival que el farien quedar molt malament. “Amb la possible excepció de la seva dona, sé més sobre ell que ningú”, va afegir el capo Donald.
Trump tremola davant la possibilitat de patir la ignomínia no, en primer lloc, de perdre les eleccions del 2024, sinó de ni tan sols ser elegit com a candidat pel partit que pensava tenir sota el seu domini. Per això podem esperar que les properes setmanes i mesos farà menys atenció a Joe Biden i concentrarà l’odi que porta dins contra Ron DeSantis. Ell, segons sembla, no li contestarà. És que la gran diferència entre Trump i DeSantis és que un és un retardat emocional i l’altre és un adult que, independentment de la seva ideologia, té un cert grau de responsabilitat cívica.
Deia aquesta setmana l’exgovernador republicà de Nova Jersey, Chris Christie, el que tothom amb dos dits de front sap i milions de votants dels Estats Units encara no, que “els instints polítics de Trump no tenen res a veure amb el seu partit o país, només tenen a veure amb ell”.
O sigui, anant més lluny, Trump té molt més a veure amb Vladímir Putin que amb DeSantis o amb Biden o amb qualsevol que valora les llibertats per les quals tants han lluitat. La feliç notícia de la setmana és que cada dia que passa més dels seus compatriotes entenen que Trump és un frau i que la democràcia és un tresor que no es pot malmetre.c
El resultat de les eleccions de dimarts ha estat l’estaca mortal al cor de vampir de Trump
Cada dia que passa més nord-americans entenen que Trump és un frau