Deixeu-nos pensar i parlar en pau
Imaginin que viuen en un lloc on la ciutadania no pot manifestar-se contra una llei en tramitació que genera un intens debat social. Que a més a més el Govern decidís qui sí i qui no pot sortir al carrer per intentar influir en l’opinió pública sobre el text normatiu en qüestió. Afegeixin en aquest exercici d’imaginació que el poder governamental tingués també la potestat de jutjar quins ciutadans pensen encertadament i quins no. I, ja de passada, que als que mantinguessin un criteri diferent al pretès per l’autoritat se’ls pogués perseguir i fer callar. Vostè pensa ara probablement en una dictadura. Qualsevol lloc del món on el caprici i la voluntat del poder polític reglamenta la vida dels ciutadans sense deixar marge per a l’expressió individual o col·lectiva al marge del dictat oficial. Lamento decebre’l. Tot aquest viatge introductori era per fer-lo aterrar a Catalunya. No he embogit, permeti que m’expliqui.
Com pot ser? ¿No som molts els que estem enfadats perquè al Parlament no es pot parlar de tot sense por de represàlies per part del Tribunal Constitucional? No hi ha vida sense contradiccions. I sí, aquesta és una terra també de morrions. Però són selectius. Segons en quins temes la llibertat d’expressió és sagrada –Valtònyc, Pablo Hassel, per citar-ne només dos–, mentre que per a d’altres és una molèstia a la qual és necessari posar fi perquè més enllà de la unanimitat només hi ha lloc per al delicte.
El dimecres l’autobús publicitari de l’organització ultraconservadora Hazte Oír, que es passeja per tot Espanya fent campanya contra la llei trans, fou interceptat pels Mossos d’Esquadra a la plaça Espanya de Barcelona. La policia va actuar impel·lida per una petició del Departament d’Igualtat i Feminismes. Se li va prohibir la circulació i va haver d’abandonar Catalunya amb els eslògans que llueix a la carrosseria tapats. No és el primer cop que aquesta associació té problemes a Barcelona. Ada Colau ja la va multar amb 60.000 euros per un cas similar. Sanció que la justícia va anular per protegir la llibertat d’expressió. Aquest antecedent no ha evitat que la
Generalitat actuï ara de la mateixa manera i hagi iniciat un expedient que en el cas d’acabar en sanció, la justícia revertirà novament. Aquesta vegada els eslògans que lluïa l’autobús eren els que segueixen: “Les niñes no existen”. “No a la mutilación infantil”. “Las mujeres no tienen pene”. Y el hashtag #Stopleytrans.
El comodí de la Generalitat per prohibir la circulació del bus publicitari és que incita a l’odi contra un col·lectiu vulnerable, la qual cosa en el fons situa l’Executiu català molt a prop de la prevaricació moral. S’ha de ser molt retorçat –o tenir molt poc fonament democràtic– per veure en qualsevol d’aquestes oracions una incitació a l’odi. Hi ha, això sí, una discrepància severa de parers amb la teoria queer i una voluntat d’influir en el debat públic en el moment en què s’està decidint el contingut de la llei trans al Congrés. D’això en un país democràtic se’n diu participació política de la ciutadania. I fins fa ben poc se suposava que era un valor quasi sagrat a la nostra societat.
Per als més susceptibles i donats a l’escàndol, pot ser cal afegir que Hazte Oír em sembla una organització allunyada dels desitjables principis que apuntalen una societat oberta i plural. Però els drets no són un obsequi que pot concedir-se segons el caprici del governant i en funció de l’opinió que ens mereixi qui pretengui exercir-los. I aquest autobús no incitava odi de cap mena i hauria d’haver pogut circular per Barcelona sense tenir cap problema.
El respecte per tots els col·lectius, especialment aquells que revesteixen una especial fragilitat, és una qüestió seriosa que requereix l’atenció del poder públic i per suposat la persecució severa dels delictes d’odi. Però confondre la discrepància i la necessària participació política en assumptes de màxim interès social amb el fet d’odiar o propagar l’odi cap a un col·lectiu diu molt poc, democràticament parlant, de la Generalitat. No utilitzin l’odi com a coartada per fer callar tot allò que no els ve de gust escoltar o que escoltem. Som adults i sabem decidir per nosaltres mateixos. Conformin-se amb la legitimitat guanyada a les urnes per governar. Una legitimitat que no inclou la de substituir el nostre propi raciocini ni mutilar-nos la llengua. Respectin les regles més bàsiques. Deixeu-nos pensar i parlar en pau.c
Confondre la discrepància amb el fet d’odiar diu molt poc, democràticament parlant, de la Generalitat