Fins als nassos del Halloween
Mirant els últims esdeveniments, com s’han de mirar els quadres, uns passos més enrere; l’assumpte és per posar-se a cavil·lar. Halloween, la festa universal, es va convertir per a molts joves en una celebració salvatge. En un motiu per a tot. Per molt que s’argumentin ancestrals arrels celtes, Halloween és una descarada imposició del mercat, lleure i negoci d’un festeig global tutelat per la multinacional. Disfresses, metacollonades i tota una teràpia del mal gust. O sigui: un carnaval tartamut amb uniformes manufacturats –tret dels pijos d’Instagram– als grans magatzems i els basars xinesos. Una ocurrència d’enquestador seria preguntar-los a aquests mateixos joves, proveïts, com cal, amb tota la teràpia de l’espant a l’estil manga, per la castanyada, els panellets, o pel dia de Tots Sants, o pel dia de Difunts, probablement només trobarien asil a Google. I nosaltres, els més grans, en la vergonya de no haver sabut transmetre trossos del nostre patrimoni secular i de la nostra antiga memòria.
És natural, però no deixa de sorprendre: les tradicions, fins i tot les supersticions i les creences, religioses o paganes, han de compartir espai cultural amb els videojocs i totes les altres coses, ja saben, que es presenten com a innovadores i emergents. De sobte, som en un món diferent. No hi ha salt enrere. Halloween és un dia de la por amb bruixes, monstres, difunts retallables… i amb la curiositat i pretext de la mort. Però d’una parca amable, una mica frívola i sofisticada, divertida… i, en la seva deriva, una conya alternativa a la idea tràgica de l’existència i la transcendència. Una confusió?
Una cosa molt diferent de les rierades de ciutadans, de la bona gent, que es vessen pels cementiris, al retrobament impossible i entendridor amb els propis que només són en el memorial i l’emoció. Un esclat floral –aquest any primaveral– a cada nínxol, en el senyal de cada vida que fou. Famílies senceres, nens que no van conèixer a qui visitaran. El rumor del respecte. De la desolació primera. De la pèrdua al record, i a la memòria del temps. El diàleg silenciós i secret amb els morts que riuen d’estar sempre junts. I tan sols. Halloween és una altra cosa. No?c