Les obligacions voraces

Són uns éssers minúsculs i voraços que van envaint el teu temps. També els teus pensaments. intentes posar murs de contenció, com apuntar-te al gimnàs, per exemple, o quedar amb els amics. Però se’ls acaben menjant igual. Llavors poden passar dues coses. una és que esdevinguis aquella mena de gent que paga la quota i no va mai a la piscina ni a les activitats dirigides, una d’aquelles persones que anul·len la reserva del restaurant a darrera hora, entre mil disculpes perquè veuen que no hi arribaran. L’altra possibilitat és que la mossegada d’aquelles bestioles destructores convertesqui qualsevol moment de lleure –nedar, exercitar múscul, divertir-te mentre prens una cervesa, les relacions afectives– en una obligació més. Perquè el seu sistema de reproducció és similar al dels zombis i els vampirs. Converteixen tot el que mosseguen en un: he de.

Així és com prenen poder sobre les nostres vides i ens dominen. Semblen poca cosa, paràsits als

Semblen poca cosa, paràsits als quals t’acostumes des de la infantesa

quals t’acostumes des de la infantesa. marquen els teus horaris, exigeixen que t’afanyis. Provoquen a posta que ho calculis tot malament, perquè l’angoixa et fa manipulable. rendeixes pitjor, et sents fatal i faràs el que sigui per complir. Així les alimentes. Les obligacions et salten com polls al cap, es recargolen com una solitària a les entranyes, t’arrenquen la pell com la sarna. Hi ha gent corcada, devastada per les obligacions. D’altres aconsegueixen mantenir-les a ratlla. Deu ser perquè tenen la capacitat de comprar tot el temps del món, en comptes de demanar crèdits vitals per invertir-hi. o perquè disfressen la manca de compromís en una mena de llibertat.

o per ventura és que han estat ruixats amb un poderós pesticida que en neutralitza els efectes. És el pesticida de la gravetat, que canvia la importància de les coses: relativitza el que abans era urgent, i ho posa per darrere del que és important; fa que vegis allò que les obligacions no et permetien veure. És una llàstima que hagi de passar alguna cosa sovint terrible perquè puguis despullar-te de les obligacions sense sentir que desatens les teves responsabilitats. en fi, com d’alliberador seria que les obligacions no trobassin en els humans l’hàbitat natural. i que intel·ligent per part nostra, com a societat, protegir l’ecosistema per evitar-ne la plaga.c