S’assemblen, però no són el mateix
Lectors se sorprenen de la freqüent confusió entre alguns termes com ara ‘infligir’ i ‘infringir’
els periodistes som professionals del llenguatge. Si aconseguim la millor informació però no sabem transmetre-la amb precisió i claredat, la nostra missió fracassa. Cada paraula té el seu sentit i matís i cal saber triar-les. i els nostres lectors i subscriptors confien en la nostra professionalitat perquè encertem en el terme correcte, el que millor transmet el sentit de cada fet, declaració o idea que descrivim. Per aquesta raó, els sorprèn quan ens equivoquem en una cosa tan fonamental com la tria de les paraules justes.
el subscriptor Joan m. verdú ha escrit tres cops al correu del Defensor per avisar d’articles en els quals s’utilitzava el verb infringir (“violar un pacte, una llei, una regla”, segons la definició del Diccionari de la Llengua Catalana), quan en realitat l’expressió adequada era infligir (“aplicar –una pena– a algú”). “una de les coses que s’han de demanar a un bon diari com La Vanguardia és que tingui cura de la llengua”, m’escrivia fa unes setmanes el subscriptor Josep Altur, sorprès perquè en un article d’opinió de l’edició en castellà es confonia el verb gravar (el significat del qual és “carregar sobre algú o alguna cosa” o “imposar un gravamen”, segons la definició de la rAe) amb grabar (“assenyalar amb incisió o llaurar en relleu”). Altur assenyalava que “aquest error apareix repetidament en molts articles i columnes”. Dos lectors més, Carlos Argemí i José Pablo rivadulla, m’han alertat recentment d’articles en castellà en els quals es confonia el fraccional doceavo i quinceavo (“dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividits en dotze/quinze parts iguals”) amb l’ordinal decimosegundo i decimoquinto (“que ocupa en una sèrie el lloc número dotze/quinze”). “els seus periodistes no haurien de fer aquestes faltes gramaticals”, apuntava rivadulla. (en català no hi ha lloc a la confusió, ja que per als dos usos s’utilitza el terme dotzè o quinzè.)
Tots ells tenen raó. els lectors del diari gaudeixen amb els textos ben escrits i quan se’ns escapa un error no només pertorbem el plaer de la lectura, sinó que creem una ombra de dubte sobre la cura amb què el fem. Que cada nit les rotatives imprimeixin un diari que selecciona les notícies més importants ha estat sempre un petit miracle, en el qual inevitablement s’escapen petits errors. Des de fa uns quants anys, a aquest repte s’hi ha afegit una edició digital que suma cada dia nous subscriptors, que exigeixen la mateixa qualitat encara que les notícies evolucionin en viu a mesura que es desenvolupen els esdeveniments. el miracle, tot i això, s’ha de continuar produint i els nostres articles, tant en la versió impresa com en la digital, han de continuar aspirant a la perfecció i demostrant-ho en la qualitat dels seus textos.