L’atenció primària agonitza per la inacció dels polítics
Des del 2007 els experts han estat alertant del que vindria i ja és un fet: falta de metges de família i un finançament raquític
La situació que viu l’atenció primària a Madrid no és única (una altra cosa és la manera de gestionar-la i com s’enfronten els responsables de la regió i les solucions que proposen per als conflictes). La gran majoria de les comunitats tenen seriosos problemes al nivell assistencial essencial del sistema sanitari per la proximitat a la població, per la feina fonamental per a la prevenció de la malaltia (que suposa una millora de vida i una reducció milionària de costos) i pel filtre que ha d’evitar el col·lapse hospitalari. Es poden resumir en falta de metges i de recursos materials, entre altres qüestions, per la seva històrica infrafinanciació.
Però això no és nou. Bona part dels polítics ara s’exclamen, culpen el contrari i demanen solucions immediates i obliden que el que està passant ho porten advertint els experts des d’almenys el 2007, amb successius informes que són als seus despatxos.
Però no s’ha començat a fer res fins fa poc (augment de places MIR des del 2018). Aquest any comunitats i Govern han posat en marxa plans de millora d’un nivell assistencial a què ja no li val qualsevol remei.
Quina és la situació de l’atenció primària a Espanya? D’acord amb els successius informes d’experts remesos al Consell Interterritorial des del 2007, és desoladora. Malgrat que la falta de professionals és sabuda, la realitat és la següent. El 2021 hi havia 136.344 metges treballant al Sistema Nacional de Salut, un 31% d’ells (42.112), adscrits a l’atenció primària; 81.112, a l’atenció especialitzada (59,5%), i 13.118 metges (9,5%), registrats en especialitats no reconegudes com la medicina d’urgències i emergències, ja sigui en hospitals o en centres d’atenció primària. El nombre de metges s’hauria reduït un 1,77% entre el 2018 i el 2021. “Tot i això, aquesta caiguda enclou dues trajectòries ben diferents: un descens d’un 2,14% a l’atenció primària i un increment de gairebé un 6% a l’especialitzada”, assenyala l’informe que els experts van lliurar a començaments d’any a la ministra i consellers del ram.
És a dir, menys professionals de l’atenció primària, malgrat que és la segona especialitat amb una piràmide d’edat més envellida, amb els percentatges més grans de professionals amb més de 60 anys (33,2%) i de 50 i més anys (60,2%). Això suposa, en termes absoluts, la jubilació de 12.034 metges d’aquí a cinc anys, segons la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària.
El problema és que, malgrat que des del 2018 les places MIR s’han incrementat, les de metges de família convocades el 2021 fins i tot van caure lleugerament respecte al 2020 (la resta van créixer un 2,4%).
El problema no és només numèric. “Per una banda, moltes places de metge de família són en zones allunyades de les grans ciutats, amb menys atractiu per als joves. El problema s’aguditza perquè hi ha un gran nombre de professionals que opten per exercir al sector sanitari privat i a la medicina d’urgències. A més, els contractes que s’ofereixen generalment són temporals”, assenyala l’esmentat informe.
Falta de metges que es tradueix en una sobrecàrrega escandalosa de feina. La ràtio de targetes sanitàries individuals (TJI) per a cada professional oscil·la des de les 1.538 a Madrid fins a les 909 a Castella i Lleó. “El percentatge de professionals amb més de 1.500 TSI és elevat (37,1%) i difícilment tolerable, i en algunes és escandalós (Balears 82,7%, Madrid 53,5%). En aquesta última, un 52,2% dels metges tenen assignades més de 2.000 TSI”, indica la Federació d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública (FADSP).
Això què significa? Doncs que molts metges tenen entre 50 i 60 pacients al dia, i com a conseqüència tan sols poden dedicar
D’aquí a cinc anys es jubilaran més de 12.000 facultatius dels centres de salut i no hi ha recanvi
A Madrid, Múrcia i Catalunya, la despesa sanitària ha estat el 2021 més d’un 9% inferior a la del 2019
entre 3 i 5 minuts a cada consulta.
Pal·liar la falta de metges portarà anys perquè “fabricar” un facultatiu requereix una dècada (grau i MIR), a què s’afegeix fer aquesta especialitat atractiva després d’anys relegada al paper d’aneguet lleig del sistema.
Però per millorar l’atenció primària es necessita finançament, una cosa que les comunitats han eludit sistemàticament. Segons un informe de l’Associació de Directors i Gerents de Serveis Socials, 2.356,7 milions d’euros més és el que han gastat en Sanitat les comunitats el 2021 respecte a l’etapa anterior a la pandèmia (2019), cosa que suposa un increment d’un 3,49%.
Tretze autonomies han incrementat la despesa dedicada a Sanitat en aquesta etapa. Tot i això, a Madrid, Múrcia i Catalunya, la despesa sanitària ha estat el 2021 més d’un 9% inferior a la del 2019. Amb pandèmia inclosa. I quant a l’atenció primària? Menys d’un 15%, amb grans oscil·lacions entre regions: un 17,1% a Extremadura i un 10,73% a Madrid.
Sense recursos i sense professionals, el deteriorament de l’atenció primària prosseguirà. “És el moment de prendre decisions”, assenyalen els experts.c