Les urgències extrahospitalàries, la gota que ha fet vessar el vas

Fa anys que Madrid experimenta els problemes de falta de recursos materials i humans. És la regió que menys inverteix en sanitat: gasta 1.170 euros per habitant, lluny de la mitjana nacional, 1.478 euros. De fet, la despesa sanitària d’aquesta comunitat ha estat inferior el 2021 respecte al 2019, gairebé un 10% menys, 875 milions menys. El 2021 la ràtio de targetes sanitàries individuals per professional es va situar en 1.538 (la mitjana a Espanya són 1.345): un 47,5% de professionals van tenir assignats entre 1.500 i 2.000 pacients, i un 6%, fins i tot més. Això significa que hi ha metges que van haver d’atendre fins a 60 pacients al dia.

A aquesta escassetat de recursos s’hi afegeix, segons els sindicats, les societats de metges de família i comunitària i els pediatres, una gestió deficient dels mateixos i amb unes preses de decisions “totalment improvisades”, coincideixen. És el que ha passat amb les urgències extrahospitalàries, que la Comunitat de Madrid va tancar el març del 2020, però que, després de les protestes veïnals i de sanitaris, es van tornar a obrir i es va reestructurar tot el servei, incloent-hi els centres rurals. El resultat? L’obertura de 80 centres, la meitat d’ells sense metges al capdavant, malgrat les promeses que hi hauria equips complets. La solució proposada pel Govern d’Ayuso per a aquesta mancança? Que els pacients d’aquests centres siguin assistits per videotrucada amb un facultatiu d’un altre centre. La Conselleria de Sanitat no només no ha entonat ni un baixet mea culpa per la clara evidència que el seu pla no era l’adequat, sinó que ha atacat els professionals i els ha acusat d’actuar per una motivació política o una manipulació de la líder de l’oposició. La reunió de divendres es va acabar sense acord i avui hi ha convocada una manifestació al centre de Madrid per “salvar per sempre l’atenció primària”.