‘La ruta’ o com un moviment avantguardista es va descontrolar
Atresplayer Premium estrena la primera sèrie sobre la ruta del bakalao
En la memòria col·lectiva, la ruta del bakalao o ruta Destroy està marcada per la imatge dels seus últims anys, a finals dels noranta i principis dels 2000, amb les festes desenfrenades, les drogues i força accidents mortals a la carretera. Però el fenomen havia nascut a començaments dels vuitanta com un moviment social, cultural i avantguardista a què ara es vol “fer justícia” amb la sèrie La ruta, segons afirmen els seus creadors, Borja Soler i Roberto Martín Maiztegui.
Atresplayer Premium estrena avui aquesta ficció de vuit episodis que segueix cinc amics de Sueca amb una original narrativa: una estructura cronològica a la inversa en què coneixerem els protagonistes des del seu comiat en una massificada ruta Destroy, el 1993, fins al primer dia que van entrar a Barraca el 1981 quan tant ells com el fenòmen conservaven la innocència. Àlex Monner, Claudia Salas, Ricardo Gómez, Elisabet Casanovas i Guillem Barbosa donen vida a aquest grup d’amics al qual se segueix en el seu viatge a la maduresa.
Els creadors Borja Soler i Roberto Martín Maiztegui expliquen a La Vanguardia que no es tracta de blanquejar aquesta moguda, sinó de fer-li justícia. “I gràcies a aquesta estructura cronològica inversa veiem precisament als primers capítols, a començaments dels noranta, com hi comença a haver una certa cultura de la massificació i la capitalització d’un moviment que, com veurem als episodis dels anys vuitanta, va començar sent molt lliure i molt avantguardista, en què l’important no era vendre entrades”, avança Soler.
“Precisament narrat així, partint d’aquell to una mica agredolç dels últims anys, la sèrie no cau ni en una excessiva romantització del moviment ni en la realitat ja força explicada del perill de la ruta, amb els accidents de trànsit i les drogues”, afegeix Martín.
A La ruta apareixen set de les discoteques més importants de l’època, la
La ficció segueix un grup d’amics en una estructura cronològica inversa: des de l’any 1993 fins al 1981
majoria localitzades a 22 quilòmetres de la carretera del Saler, que comunica la ciutat de València amb Sueca. S’han recreat Puzzle, Espiral, N.O.D., ACTV, Spook, Barraca i Chocolate. Algunes d’aquestes discoteques continuen obertes a hores d’ara, com Spook o Barraca, i d’altres han modificat les seves instal·lacions per recrear aquells anys de la manera més fidedigna possible .
Encara que les històries dels protagonistes no estan basades en persones concretes, sí que s’han recollit diferents perfils de l’època. “Tenim en aquest grup de cinc amics diferents prismes de la ruta, des del que és DJ al que és empresari, passant per qui es dedica a la moda o el disseny i per la rutera professional”, descriu Soler.
Tots plegats viuen un viatge emocional i vital. “La recerca d’identitat d’aquests joves és la recerca d’identitat d’un país”, afegeix Martín, que evoca una generació despolititzada: “No hi ha una lluita per un ideal, això ho van fer els seus pares a la transició, ells només volen crear el seu món i surten a celebrar la vida cada setmana”. “Va ser una celebració del que no era normal, del que era diferent, de tot el que fos ser lliure”, conclou Soler.c