‘Un día Lobo López’

Cap disc no m’ha brindat més alegries que Échate un cantecito, de Kiko Veneno. Quin artista, quines cançons! “Jo soy Joselito el de la voz de oro, que de puerto en puerto voy dejando mi cuplé, siete novias tuve, más novias que un moro, me salieron malas y a las siete abandoné”, canta Joselito. Quanta espurna, quant goig i jovial embriaguesa, d’aperitiu en aperitiu i continua i continua: compleix tres decennis (19922022) i em sembla mentida! Però és veritat i apuja l’atmosfera del bar.

M’ho explica el documental meravellós Un día Lobo López –quin luxe!– acabat d’estrenar al Festival de Cinema Europeu de Sevilla. Kiko Veneno (70) hi revela com va néixer cada cançó d’aquest disc que sona a miracle. “Me tiraste un limón y me diste en toa la frente” i així m’ha enamorat aquesta llimona. Aquí Kiko Veneno (nascut a Figueres, crescut a Sevilla) rememora com estava a punt d’abandonar la música, fastiguejat de no trobar la tecla de l’èxit, quan va trucar a Santiago Auserón: “Si no em surt bé l’últim que estic component, ho deixo: ajuda’m!” Auserón evoca com va rebre lletres i músiques –“eren cançons de puta mare!”– i va ajudar amb mètriques i síncopes i tot allò va ser llavors el que encara és: glòria beneïda.

La màgica confluència de talent, poesia, ritme, alegria, melodia, encís i àngel en aquestes cançons les manté vives des de la primera, Lobo López, autoretrat-blues de l’artista, que aquí revela que el va compondre sota els efectes d’un supositori contra un vertigen, receptat per una doctora de la Seguretat Social (gràcies, doctora).

Artista missatger (“traigo una carta, no tiene nombre, nadie la manda y así no la puedo devolver. Es un misterio. Tiene remedio. Si tú la quieres es para ti, y es tan sencillo como un anillo: si tú la quieres dime que sí”), cada cançó és una perla de musicalitat rock-blues-jazz-flamenc-pop que immortalitza pessics de vida, segons Kiko Veneno. “Salta, salta, salta la rana y mientras salta canta esta canción, recuerda la letra, sólo dice ‘ay corazón’”, va escriure i va cantar. Aquest disc és tan bonic –Superhéroes de barrio, Echo de menos, En un Mercedes blanco...–, tan bonic que fa ballar el cor de pura alegria. Ho torno a viure en sentir les cançons en aquest llargmetratge documental Un dia Lobo López (firma La Maleta Films, es veurà a Movistar+), acta d’una obra d’art immortal. – @amelanovela