L’ansietat no afecta la nota de l’examen... si s’ha estudiat
Una recerca revela que els resultats de l’alumne no empitjoren
El silenci dens a l’aula, el professor que vigila, el company de taula que escriu sense vacil·lar i aquella solitud davant la llista de preguntes que deixaran retratat l’aprenentatge previ. Els exàmens disparen l’ansietat en diferent grau segons l’alumne. “M’ho sabia, però els nervis m’han traït!”. Realment rebaixa el nivell d’acompliment l’ansietat del dia de la prova?
Sembla que no. Segons la nova investigació de Maria Theobald, neurocientífica a l’Institut Leibniz (Frankfurt), l’estrès no afecta la transmissió de coneixement quan aquest coneixement està ben adquirit; en tot cas el que afecta alguns alumnes és la por de pensar que no han estudiat i s’ho juguen tot en aquella prova.
Per arribar a aquesta conclusió, la doctora Theobald i el seu equip van fer un estudi a 309 estudiants alemanys de Medicina que es preparaven per a l’exapreocupa men final de carrera (una prova estatal tipus MIR). En van fer un seguiment diari durant mesos.
La prova consta de 230 preguntes dividides en sessions de tres a cinc hores. Durant els 100 dies anteriors a l’examen, tots els estudiants voluntaris responien preguntes d’antics exàmens mitjançant una plataforma digital que en registrava els resultats. Un mes i mig abans es van sotmetre a un examen equivalent al real però irrellevant a efectes de titulació.
Durant 40 dies abans del simulacre i 40 dies abans de la prova real havien de respondre en una escala de l’1 al 5 afirmacions com: “Em sento tens i nerviós” o “Em si he estudiat prou”.
Va resultar que els que obtenien bones qualificacions en el dia a dia i a l’examen fals també en van obtenir a l’examen de veritat, independentment de si se’ls havia disparat l’ansietat.
Sí que es va observar, en canvi, certa afectació en la capacitat de memorització els dies previs a l’examen real en alguns joves amb elevats nivells d’ansietat i que pensaven que no s’ho sabien.
Els resultats publicats a Psychological Science qüestionen una coneguda teoria: la “hipòtesi de la interferència” que suggereix que l’ansietat impedeix una bona transmissió de coneixement, i afecta la memòria, en un moment d’estrès.
“L’ansietat no sempre és negativa; pot ser favorable al rendiment tret que sigui molt elevada, cosa que es dona en casos molt excepcionals”, explica Marta Portero, doctora en Neurociència i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Portero posa l’exemple del paper que juguen les emocions per als esportistes d’elit que en competicions rellevants, i per tant d’estrès elevat, obtenen rècords.
“L’ansietat ajuda... sempre que l’alumne estigui ben preparat”, perquè, altrament, si no ha estudiat, no val de res.
El cervell entén que davant un desafiament o una amenaça (les preguntes) no té recursos per respondre, i això genera molta ansietat (estèril, d’altra banda, en termes acadèmics).
“Els exàmens a l’escola preparen per a la vida adulta, entrenen l’ansietat davant situacions d’adversitat, i l’alumne millora qualitats com l’autonomia, la resiliència i l’autoestima”, conclou Portero. ●
Els investigadors alemanys van mesurar l’estrès i els resultats de 300 estudiants de Medicina al seu MIR