Lirisme futurista
El músic de Wisconsin Justin Vernon és l’ànima del grup bon iver, que per fi va poder presentar el seu quart àlbum, titulat i,i, en un Palau Sant Jordi on es van aplegar 9.000 fidels. el seu so amb el temps ha passat de l’indie folk a l’abstracció electrònica, sense perdre una ànima soul present en la seva fabulosa i emocionant manera de cantar, recorrent sovint al falset, acompanyat als cors per la guitarrista Jenn Wasner i el teclista i bateria Sean Carey.
Des de la inicial Perth, amb dues bateries i tres guitarres, ja es va poder intuir que el seu espectacle seria grandiós, adaptant l’experimentació dels discos a un so molt més orgànic. La críptica 666 que recorre a la veu vocoderitzada, i Towers, amb celestials tons aguts, va establir un mood en què van fondre emotives balades, com Man like U, que no costa d’imaginar cantada per Prince. no endebades Justin té al seu currículum col·laboracions amb Kanye West i Taylor Swift. Així, Heavenly father va sonar a folklore postmodern i les veus robòtiques i la música maquinal d’iMi van suposar un encreuament entre country i dream pop. L’amor matern d’Hey ma el va reafirmar com un cantant colossal, oscil·lant dels tons més aguts a les ràfegues sintètiques.
La filigrana pop de Faith va deixar pas al doll d’emoció de Blindsided i d’allà ens van portar ala rave tecno i desconstruïda de 10, una mena de psicodèlia progressiva ideal per introduir-se en la barreja religiosa i profana de 715 - creeks, amb autotune i solemnitat alhora. Arribats a aquest punt, Calgary va entroncar amb grups d’altres temps, llegeixi’s eagles o Doobie brothers, demostrant alhora que és molt important en la música actual. i encara quedaven altres cúspides, com Holocene o 33 GOD, festins corals a la manera d’himnes, o un grandiós Naeem a tall de comiat, deixant ben amunt un pavelló omplert de lirisme futurista. ●