“Necessito temps per tornar a ser el d’abans”
Cory Higgins Jugador del Barça de bàsquet
La temporada passada “Vam estar molt bé un 90% de l’any, però la sensació del final va ser de gran fracàs” Un rol diferent “Feia anys que no començava des de la banqueta, he d’anar recuperant el ritme”
Després d’una temporada farcida de lesions, el Barça agraeix que la seva millor versió estigui tornant a emergir. Després d’entrenarse, Cory Higgins (Califòrnia, 1989) apareix somrient i obert per respondre les preguntes de La Vanguardia, encara en les albors de la temporada. Parla molt de bàsquet, però se li il·lumina la cara quan parla de vins, la seva gran passió oculta.
Quina nota posa a les primeres setmanes de competició?
He de dir que estem en un bon moment. És obvi que hi ha hagut molts canvis a l’equip respecte a l’any passat, han arribat peces noves molt importants, però hem començat força bé.
Sembla que durant els últims partits s’està veient un millor Barça.
Hi estic d’acord. Necessitarem temps amb els nous fitxatges, però el més important és jugar bé en els moments correctes.
Aquest estiu ha canviat gairebé mitja plantilla, com s’estan adaptant els nous?
Crec que estan fent una feina excel·lent i això que no ha estat fàcil per a la majoria, ja que han tingut poc descans a causa de l’Eurobàsquet. A més, fem servir un sistema que no és fàcil, requereix força temps per ser assimilat i sentir-te còmode. Crec que aniran millorant a mesura que passi el temps.
S’avé amb algun d’ells?
Tinc una gran relació amb tots, tot i que admeto que aquest any parlem més tots amb tots. Està sent molt bonic.
I això, per què?
Han arribat jugadors amb molta experiència i entre tots compartim vivències. Fa molts anys que ens veiem, com per exemple, les grans batalles que hem tingut amb Vesely i Kalinic al Fenerbahçe. És divertit tenir-los ara al vestidor.
El Barça enyora molt Mirotic? Molt. Molt. Molt. Mirotic és un MVP, és el millor jugador d’Europa. I això que crec que aquest Barça pot sobreviure a qualsevol baixa, però una vegada el recuperem, crec que serem un equip molt difícil de batre.
Creu que el veurem aviat a la pista?
No ho sé. Potser en les pròximes setmanes. O mesos. Però la temporada és molt llarga i espero que participi en els moments importants, que serà quan serem jutjats.
La seva lesió ja és passat?
Sí. A mesura que van passant les setmanes cada vegada em sento millor. I m’estic adaptant bé al meu nou rol, que és completament diferent al que havia tingut durant els últims anys.
Quin és aquest nou rol?
Estic començant els partits a la banqueta, una cosa que feia molt temps que no em passava. N’havia gaudit molt fa anys. Estic jugant menys minuts, però crec que es tracta d’anar recuperant el ritme. Vaig perdre gairebé tot l’any passat, però cada vegada se’m veu millor. Espero continuar guanyant consistència.
Ja està al cent per cent? Gairebé. Però necessito partits per tornar a ser el Cory Higgins d’abans i poder jugar 25 minuts d’alt nivell. A mesura que jugui més partits, que ningú no dubti que assoliré el meu nivell.
Va ser molt dur operar-se a mitja temporada quan l’equip anava tan bé?
Sí, moltíssim. Operar-te és l’última alternativa, però va arribar un punt en què va ser l’única per a mi.
Com s’explica la davallada del Barça al final de la temporada passada?
Com ja he repetit abans, crec que el més important és jugar el nostre millor bàsquet en els moments adequats. L’any passat va començar tot molt bé, però de vegades és complicat allargar aquest moment durant tant temps. Espero que aquest any ho sapiguem canviar i ens centrem a jugar bé quan toca.
Ha repetit aquest concepte diverses vegades, és el missatge que reben al vestidor?
No és que Jasikevicius el repeteixi molt, però és que és obvi, perquè al final la temporada passada, després de brillar un 90 per cent de l’any, vam tenir la sensació de gran fracàs. Vam jugar molt bé, però en els pitjors moments no vam estar al nivell i per això vam tenir la sensació que va ser una mala temporada. Les notes es donen en el moment en què es donen i és important ferho bé llavors.
Què creu que li falta al Barça per fer l’últim pas a la final four?
Crec que ens ha faltat sort. A Colònia, per exemple, no estàvem al màxim a la final. Calathes es va lesionar i jo tampoc no estava al cent per cent. Per això dic que, a més de jugar bé i estar atent als petits detalls, també cal tenir sort en aquests moments i, segons la meva opinió, no l’hem tinguda.
Té una espina clavada?
Una miqueta sí. Però he viscut moltes coses durant la meva carrera i sé com és de difícil guanyar aquests partits: disputar-los ja és el primer pas per guanyar-los. Però no m’he ancorat gaire en el passat, em centro en el que tinc davant.
Sortim de les pistes. És el seu quart any a Barcelona, què és el que més li agrada?
Els meus fills ja van a l’escola i amb el bon temps que fa poden jugar al carrer. Em quedo amb la vida que tenen , veig que es diverteixen.
Els seus dos fills han nascut a Barcelona, on es veu vivint quan es retiri?
Diria que ara mateix el pla és quedar-nos aquí, almenys en un futur pròxim, perquè no vull alterar la vida dels meus fills. Són feliços aquí. Més enllà, ja veurem.
Crec que té una petita passió pels vins...
Per ser més exactes, diria que estic enamorat dels vins (riu).
Li ve de lluny?
Crec que tot va començar quan em vaig fer gran, amb els meus pares, que eren experts en la matèria. I després tot va explotar durant la pandèmia. Vaig tenir massa temps i vaig començar a investigar molt. Ja era a Espanya i no sabia com és d’increïble la cultura del vi aquí.
Sembla que sap molt bé de què parla...
Diria que ara em puc considerar un expert en vins espanyols i en gaudeixo un munt.
Ja que l’última me l’ha portada amb safata, quin és el seu favorit? La regió de Toro és la que més m’agrada.c