La kriptonita de Nadal
A una Copa de Mestres deslluïda per l’absència d’Alcaraz, el balear debuta contra Fritz sense renunciar a un dels pocs tornejos que se li resisteixen
Rafael Nadal sempre ha destacat per tocar de peus a terra. No li agrada fer volar coloms i encara menys si és coneixedor de les limitacions que l’han condicionat en aquesta segona part de la temporada. Les lesions, primer, i la paternitat, més tard, l’han allunyat molt de temps de les pistes i del circuit. A diferència de l’any passat, el tennista balear sí que podrà concloure la temporada a una Copa de Mestres deslluïda sense Carlos Alcaraz.
El número u del món va patir un trencament abdominal a París-Bercy que el deixa fora de combat per a l’últim torneig individual que sol reunir les vuit millors raquetes de l’any. El murcià tampoc no serà a la fase final de la Davis, com l’autodescartat Nadal. Serà a Torí on el tennista amb més títols de Grand Slam al seu historial (22) posarà punt i final al curs. I vol fer-ho amb nota.
“No seria aquí si no pensés que tinc opcions”, assegurava Nadal, que durant la seva carrera ha demostrat que és millor no subestimar-lo. El triomf a l’Open d’Austràlia d’enguany, després d’un llarg període d’inactivitat i quan tot just havia superat la covid, fa d’exemple perfecte.
Nadal tornarà a lluitar contra la història. La Copa de Mestres és un dels pocs grans trofeus que no llueix a les vitrines de la Rafa Nadal Academy. Mai no ha estat el seu fort, jugar sota pista coberta, tot i que el motiu principal té més a veure amb el fet d’arribar sovint massa just de forces al tram final d’any. Aquest no serà una excepció. “Arribo sense ritme, però vaig amb la il·lusió de fer-ho bé. Crec que tinc les meves possibilitats”.
El sorteig va somriure a Nadal. Dins de la dificultat que sempre comporta el torneig, va evitar Djokovic –pot igualar les sis victòries de Federer–, Medvédev i Tsitsipàs. Al seu grup tampoc no hi ha gangues, però és una mica més assequible: hi ha el noruec Casper Ruud, finalista aquest any del Roland Garros i el US Open (va perdre contra Nadal i Alcaraz), l’inspirat Felix Auger-Aliassime (pupil del seu oncle Toni) i el nordamericà Taylor Fritz, convidat per l’absència d’Alcaraz. El debut de Nadal, amb la presència del seu fill entre el públic, serà contra aquest últim, botxí seu a la final d’Indian Wells d’enguany, on va arribar el primer contratemps físic del manacorí, invicte fins aquell moment (20 triomfs consecutius). També es van veure les cares a uns quarts de final de Wimbledon d’infart, amb victòria (i també lesió a l’abdomen) per a Nadal.
Una hipotètica victòria de Nadal
Si Nadal venç o assoleix la final sense perdre a la fase de grups, desbancaria el murcià en el número 1
a la ciutat italiana tindria premi doble, ja que li permetria acabar l’any com a número u. Malgrat que ja no li tregui el son, sempre reconforta. També li valdria amb ser finalista i no haver perdut cap partit a la fase de grups. Un altre tennista amb opcions és Tsitsipàs. Si el grec aconseguís el títol amb ple de victòries assoliria el cim de l’ATP per primera vegada. Nadal o Tsitsipàs serien el quart número u de l’any, cosa que només ha succeït tres vegades, en aquells anys de transició (1999, 2000 i 2003) abans de l’aparició de l’històric Big Three.