El Cercle reforma els estatuts
Jaume Guardiola explica als expresidents del Cercle d’Economia els eixos del seu mandat, iniciat al juliol, després de les primeres eleccions de la història per a l’elecció del càrrec.
El president del Cercle d’Economia, Jaume Guardiola, elegit després d’un procés electoral amb dos candidats per primera vegada a la història de l’entitat, es va reunir dilluns passat amb els seus antecessors en el càrrec, que constitueixen la Junta consultiva i el Patronat de la Fundació, ens propietària de la seu del fòrum. El punt calent de la trobada va ser el procés de reforma dels estatuts, més concretament la part referida al seu règim electoral, tot just set articles (del 35 al 41 del document), després del procés viscut l’estiu passat i que va desembocar en la votació del 12 de juliol en què Guardiola es va imposar a Rosa Cañadas amb 634 vots davant 243.
La contesa electoral va posar de manifest algunes limitacions del reglament, especialment les referides al vot delegat i el secret del mateix, que va motivar queixes sobretot per part de la candidata. Al final, els dos contendents van acabar assumint la proposta de canvi d’uns estatuts que no van preveure mai la possibilitat que hi hagués més d’un candidat a la presidència. Recentment, Cañadas va remetre als socis del fòrum un document avançant les seves propostes. Guardiola, per la seva part, ja havia plantejat la reforma en la convocatòria de la reunió amb els expresidents.
L’actual carta reguladora de la vida del Cercle va ser elaborada durant el mandat de l’editor i president de Planeta José Manuel Lara, entre els anys 2006 i 2008, en un moment en què cap membre destacat de l’entitat no imaginava que algun dia hi hauria eleccions amb més d’un candidat disputant-se el càrrec.
Fins aquestes primeres eleccions de l’estiu passat el procediment arrencava amb una proposta del president sortint a la Junta consultiva, que donava el vistiplau al nom avançat, i després la votació era un simple formalisme en què l’únic estímul per als proposats era superar el nombre de participants de la convocatòria anterior. Un procés, per cert, el de la convocatòria de la Junta consultiva, que tampoc no es recollia als estatuts, però al qual es donava suport sobre el respecte a les formes tradicionals, tan apreciades pels socis de l’entitat.
Després de la reunió d’aquest dilluns es crearà una Comissió que presidirà Salvador Alemany, que ja va ocupar aquest càrrec a la mesa electoral del juliol passat, i que estudiarà la viabilitat de la reforma, el seu abast i la nova proposta. Es tracta de conformar un equip de treball que també tindrà l’assessorament de juristes. La junta del Cercle serà informada sobre el procés en la seva pròxima reunió i està previst que l’assemblea anual de socis doni el seu vistiplau final.
En la reunió de dilluns van ser presents també Juan José Brugera, Antón Costas, Antoni Brufau, Pedro Fontana, Joan Molins, Carles Tusquets, Vicenç Oller, Carles Cuatrecasas Joan Mas Cantí.
i Els absents Javier Faus, Josep Piqué van ser i Enric Corominas. A més de la Junta consultiva, també es va abordar l’aprovació dels comptes de la Fundació del Cercle, amb una font d’ingressos principal i gairebé exclusiva que procedeix del lloguer que cobra al fòrum pels locals que té al carrer Provença de Barcelona.
Guardiola va explicar als expresidents els eixos de treball de la Junta durant el seu mandat. En primer lloc, té previst aprovar una pròxima nota d’opinió reclamant una desinflamació del debat polític i la recerca d’acords i pactes entre els principals partits.
Segons va detallar, els eixos de discussió que impulsarà el Cercle aquests propers dos anys seran tres: el desenvolupament de la política d’infraestructures i mobilitat; l’impuls de projectes tractors en l’àmbit industrial; i els referits al nou entorn energètic desencadenat per la guerra d’Ucraïna i la seva relació amb l’economia global i la geopolítica.
En el primer dels àmbits, Guardiola ha optat des del principi del seu mandat per ampliar el focus de l’acció més enllà de l’ampliació de l’aeroport del Prat, la defensa del qual encapçala una comissió socioempresarial creada per Foment; pondera el conjunt de les accions que serien necessàries en el context de la política d’inversió pública de l’Estat.
Sobre els projectes industrials, l’actual president del Cercle defensa que la crisi global acabarà provocant una reindustrialització dels països avançats i de nous projectes tecnològics més allunyats de la tradicional influència de l’Estat que ofereix noves oportunitats al teixit empresarial català sempre que operi en un entorn d’estabilitat política. El fòrum econòmic barceloní focalitzarà l’atenció sobre aquests tres punts amb dos cicles de conferències.
Finalment, Guardiola també va explicar que les pròximes jornades anuals del Cercle, el punt culminant d’activitat des del punt de vista de la seva influència i reflex en l’opinió pública, es faran a Barcelona del 29 al 31 de maig del 2023.
Un dels temes a decidir és la identitat del pròxim premi a la Construcció Europea, creat durant l’anterior mandat de Faus, i amb el qual el Cercle “vol reconèixer la trajectòria d’aquelles persones que, pel seu lideratge des de la política, l’administració, la societat civil o des del pensament, han contribuït a la construcció i integració europea, a la seva cultura i a la presència de la Unió Europea al món”. El jurat començarà d’aquí pocs dies les deliberacions amb el desafiament d’haver elegit en les dues edicions anteriors dos pesos pesants de la política europea: l’expresident del BCE i ex primer ministre italià, Mario Draghi, i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen.
Les eleccions passades van posar de manifest les limitacions del reglament electoral
Salvador Alemany presidirà la comissió encarregada d’emprendre els canvis