La sanitat ‘low cost’
Alertada per les sagnants retallades de la sanitat pública durant l’anterior crisi econòmica, la Comissió Europea va emfatitzar en un informe del 2014 la necessitat d’augmentar les inversions en aquest sector essencial. A l’horitzó ja es perfilaven unes amenaces que podien provocar el col·lapse del sistema: l’accelerat envelliment de la població del continent, l’increment de les malalties cròniques, la demanda més gran d’un servei de qualitat i l’alt cost dels cada vegada més nombrosos avenços tecnològics es confabulaven per esbossar una tempesta perfecta. La irrupció de la covid va donar peu, per raons òbvies, a un augment espectacular de la despesa en sanitat. Semblava que aquesta inversió més significativa podria consolidar-se en l’escenari postpandèmic. Així es donava gairebé per fet en països com Espanya, on el personal sanitari va començar a gaudir d’un reconeixement insospitat. Però, després de la pandèmia, la guerra d’Ucraïna i l’encariment de l’energia han arruïnat aquests bons propòsits. No cal esperar, ni de bon tros, que la sanitat recobri el pols en els pressupostos dels països europeus per a l’exercici del 2023.
La manifestació multitudinària d’ahir a Madrid pot ser la primera d’una llarga sèrie. De fet, ja hi ha mobilitzacions convocades en altres ciutats d’Espanya. A les quatre amenaces que esmentava la Comissió Europea fa vuit anys cal afegir-ne almenys una altra: la pandèmia ha aguditzat les desigualtats fins a nivells mai vistos i ha augmentat el percentatge de la població que no pot pagar-se una visita o un tractament alternatiu al de la sanitat pública.
Aquest seria el marc global de l’alerta sanitària. A partir d’aquí, es perceben diferències rellevants entre les polítiques dels diferents països i regions. Tal com s’esperava, el malestar per la degradació de l’atenció primària ha esclatat abans a la comunitat autònoma que menys inverteix en aquest concepte: un Madrid que també és, de manera palesa, el territori que presumeix de tenir la pressió fiscal més baixa. A la manifestació madrilenya hi havia pancartes contra la “sanitat low cost”. La imminència d’un nou cicle electoral, en qualsevol cas, situarà la sanitat en un primeríssim pla. I no només a la capital d’Espanya.